Emilia Pardo Bazán
Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa (La Corunya, 16 de setembre de 1851 - Madrit, 12 de maig de 1921), comtesa de Pardo Bazán, fon una escritora, novelista, periodista, ensagista, crítica lliterària, poetesa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant espanyola introductora del naturalisme en Espanya. Fon una precursora en les seues idees sobre els drets de les dònes i el feminisme. Va reivindicar l'instrucció de les dònes com una cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defendre-ho. Entre la seua obra lliterària una de les més conegudes és la novela Los pazos de Ulloa (1886).
Entre les seues obres destacades està La cuestión palpitante (1883) una recopilació d'artículs que l'acrediten com una de les principals impulsores del naturalisme en Espanya, moviment que sorgix com a reacció al romanticisme. També La Tribuna (1883), considerada la primera novela social i la primera novela naturalista espanyola, a on incorpora per primera volta en la novela espanyola al proletariat i dona veu i discurs propi a una dòna treballadora: Amparo, la cigarrera.
Fon la primera dòna sòcia de l'Ateneu de Madrit, admesa el 9 de febrer de 1905.