Pera
La pera és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la poma pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
La pera és una fruita sucosa, carnosa, i una de les més importants produïdes en les regions templades.
VarietatsEditar
.jpg)
Existixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors. Segons els seus requeriments de fredor per a madurar i el seu moment de consum es classifiquen en peres d'estiu (poc o cap requeriment de fredor per a madurar, conservació breu, es consumixen en estiu) i peres d'hivern (considerable requeriment de fredor per a madurar, major conservació, es consumixen en hivern).
Les principals varietats produïdes a nivell mundial són 'Bartlett' ( pera d'estiu) i 'Beurré d'Anjou' ( pera d'hivern). Eixos dos cultivares presenten ademés mutacions de pell roja ben difoses en el mercat (per eixemple, 'Ret Bartlett' i 'Ret Anjou'). Atres varietats consumides són '*Packham's *Triumph' i la seua mutació roja (pera d'hivern), 'Beurré *Bosc' (pera d'hivern), 'Clapp's Favorite' i la seua mutació 'Ret Clapp's' (peres d'estiu), 'Doyenne du Comice' (pera d'hivern), etc.[1]
PropietatsEditar
Molt apreciada per les seues propietats nutritives i el seu delicat sabor. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 calorias per cada 100 grams. Conté vitamines B1, B2 i niacina o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparat digestiu; fortifica el múscul cardíac; protegix la pell i el cabell i són essencials per al creiximent. També vitamines A i C, és rica en minerals com calci, fòsfor, magnesi, coure i potassi, ademés de taninos, àcits oleic, palmític, glutamínic. cafeic, linoleic, aspàrtic, àcit fòlic i ascòrbic. El seu contingut de fibra millora la digestió. Té propietats astringents.[2]
En Espanya, tenen denominació d'orige les peres de Jumilla (Múrcia),[3] les de Rincón de Soto (La Rioja)[4] i les peres de Lérida (Catalunya).[5]
En Sudamérica, un dels principals productors és Argentina, especialment en la zona del Valle del Riu Negre, en la província homònima, junt a la producció de pomes.
|
Pera cruda | |||
| Aigua: 83,71 g | restos totals: 0,33 g | fibra: 3,1 g | valor energètic: 58 kcal |
| sucre simple: 9,80 g | glúcidos: 15,46 g | proteïnes: 0,38 g | lípits: 0,12 g |
| Oligoelements | |||
| potassi: 119 mg | fósforo: 11 mg | calci: 9 mg | magnesi: 7 mg |
| sodi: 1 mg | ferro: 170 µg | cobre: 82 µg | zinc: 100 µg |
| Vitamines | |||
| vitamina C: 4,2 mg | vitamina B1: 12 µg | vitamina B2: 25 µg | vitamina B3: 157 µg |
| vitamina B5: 48 µg | vitamina B6: 28 µg | vitamina B9: 0 µg | vitamina B12: 0 µg |
| vitamina A: 23 UI | retinol: 0 µg | vitamina E: 0,12 µg | vitamina K: 4,5 µg |
| Grases | |||
| grasas saturats: 6 mg | grasas monoinsaturats: 26 mg | grasas poliinsaturades: 29 mg | colesterol: 0 mg |
EtimologiaEditar
El nom de pera prové del llatí vulgar pera (plural del sustantiu neutre pirum- i de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat, casi sense modificació fins als nostres dies, en atres idiomes com el anglés (pear) l'orige prové de les Llengües germàniques occidentals pera. En alguns països de Hispanoamèrica se li diu perejea o kuali ortayumma (es traduïx com a "testícul vert"), forma en la que els indígenes Paeces, de Colòmbia, criden a esta fruta.
ConservacióEditar
Per a la seua conservació industrial, les peres en estat fresc requerixen temperatures pròximes a 0 °C, en humitat relativa de 90-95%, suplementades en atmòsferes controlades o atres tecnologies.[6][7] El 1-metilciclopropeno prolonga els nivells elevats de fermea del frut, pero no sempre la pera reasumix apropiadament la maduració fins a alcançar una textura fundent, per lo que l'aplicació d'esta tecnologia es troba en experimentació.[8]
En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre 2 i 7 mesos,[6][7] depenent de les varietats cultivades. En general, les de menor duració en postcosecha són les anomenades «peres d'estiu» ('Clapp's Favourite', 'Bartlett', etc.) mentres que les de major duració són les denominades «peres d'hivern» ('Beurré d'Anjou', 'Beurré *Bosc', 'Doyenné du Comice', 'Winter Nellis' i Packham's Triumph, entre atres) que requerixen baixes temperatures durant més temps per a la seua maduració.
UsosEditar
El principal us del frut és gastronòmic, s'ampra freqüentment com a fruita de darreria i en l'indústria conservera per a elaborar compotas (com les peres al vi) i meladas. En Europa s'ampra la pera en l'elaboració de perada (sidra de pera), molt popular en Gran Bretanya, particularment en l'oest i Gales. En França especialment en Normandia i Anjou.
ReferènciesEditar
- ↑ Ingels, C., Burkhart, D. J.; Elkins, R. B.. Mitcham, E.; Elkins, R. (ed.). [1], University of California. ISBN 978-1-879906-65-5.
- ↑ Botanical Online (ed.): «Botanical-online Propiedades del peral». Consultat el 6 de septiembre de 2013.
- ↑ D O P Pera de Jumilla - Comunidad Autónoma de la Región de Murcia
- ↑ Denominación de Origen "Peras de Rincón de Soto". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente
- ↑ Denominación de origen "Pera de Lleida". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente
- ↑ 6,0 6,1 Kader, Adel A. (ed.). , University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. ISBN 1-879906-51-1.
- ↑ 7,0 7,1 , Facultad de Agronomía. ISBN 950-29-0974-7.
- ↑ Plantilla:Cita publicación
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pera.
«Pera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).