Iglésia d'El Salvador de Borriana
L’iglesia parroquial de El Salvador de Borriana es un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.
Jaume I a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del segle XIII, ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.
Elements mes interessants
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:
- Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
- Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
- La de El Salvador, barroca del segle XVIIl.
- La de les Columnes d’estil rococo.
Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclassica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construit en la segona mitat del segle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en epoca posterior (segle XVIII). Per ultim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
En les intervencions artistiques dels restauradors de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de 1969 monument nacional.