Idioma ucranià

El ucranià украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del idioma ruté antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari polac, que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

Ucranià українська мова / Ukrajinsĭka Mova
Pronunciació:	AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ
Atres denominacions:
Parlat en:	Ucrània, Polònia, Rúsia, Eslovàquia, Moldàvia, Hungria, Rumania, Bielorrúsia, Sèrbia i Kasajistà
Regió:
Parlants:	41 millons
Rànquing:	26ª
Família:	Indoeuropea    Eslava     Oriental      Ucranià
estatus oficial
Llengua oficial de:	Ucrània, Transnístria (Moldàvia)
Regulat per:	Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
còdics de la llengua
ISO 639-1	uk
ISO 639-2	ukr
ISO/FDIS 639-3	ukr
SIL
vore també: llengua

El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en Crimea el ucranià està casi ausent.

Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la poblacio rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre pac a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliteraria del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supresió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.

Alfabet

A a	Б б	В в	Г г	Ґ ґ	Д д	Е е	Є є	Ж ж	З з	И и
A a	B b	V v	J j	G g	D d	E e	Ye	Zh	Z z	Ɨ ɨ
I i	Ї ї	Й й	К к	Л л	М м	Н н	О о	П п	P p	С с
I i	Yi	Ll ll	K k	L l	M m	N n	O o	P p	R r	S s
Т т	У у	Ф ф	Х х	Ц ц	Ч ч	Ш ш	Щ щ	Ь ь	Ю ю	Я я
T t	U u	F f	J j	Ts	Ch	Sh	Shch	signe moll	Yu	Ya

Grups de variants

Mapa de les variants i subgrups del ucranià (2005).

• Grup septentrional
  • Polesi
    • Polesi occidental
    • Polesi central
    • Polesi oriental

• Grup sudoriental
  • Dniéper (poltau)
  • Slobozhà
  • Estepa

• Grup sudoccidental
  • Volini
  • Nadsià
  • Galitzià (o del Dniéster superior)
  • Lemko
  • Boiko
  • Transcarpàtic
    • Dolinià
  • Hutsul
  • Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
  • Podoli

Veja's també

• Ucrània
• Llengües eslaves