Almeria

Revisió de 10:55 1 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'uep' a 'web')
Almeria
Almería
Bandera de Almería.svg Escudo ciudad de Almería.svg
Map of Almería (Almería).png
País : Espanya
Com. Autònoma: Andalusia
Província: Almeria
Comarca: Metropolitana d'Almeria
Partit judicial: Almeria
Ubicació: 36°50′00″N 2°27′00″O
Altitut: 16
Superfície: 296,21
Població: 198.533 (INE 2019)
Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal: 04001 - 04009
Festes majors:
Alcalde: Ramón Fernández-Pacheco (PP)
Pàgina web: www.aytoalmeria.es


Almeria és una ciutat costanenca i portuària espanyola, capital del seu terme municipal i de la província d'Almeria, la qual se situa en la Comunitat Autònoma d'Andalusia i confronta en la província de Granada i la Comunitat Autònoma de Múrcia. Se la pot considerar aixina mateix capital de la comarca metropolitana d'Almeria i de la comarca turística costanenca coneguda en el nom de Costa d'Almeria.

La ciutat està rodejada per la serra de Gádor a l'oest, al nort per Sierra Alhamilla, i a l'est per la vall i delta del riu Andarax i, més allà, per una plana que culmina en la sierra de Cap de Gata (cantó suroriental de la Península Ibèrica). Al sur s'obre a una àmplia bahia sobre el Mar Mediterràneu.

Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar l'Alcassaba musulmana (sigles X a XV) , la catedral (sigle XVI, el carregador de mineral, conegut com Cable Anglés (finals del sigle XIX), o el Museu Arqueològic. El cultiu en hivernàculs, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat.

En l'any 2005 fon seu dels Jocs Mediterràneus, que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el Estadi dels Jocs Mediterràneus o la Vila Mediterrànea d'El Toyo.

L'illa d'Alborán pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria.

La capital almeriense conta en un aeroport internacional.

Història

Artícul principal → Història d'Almeria.

Prehistòria i Antiguetat

S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec Juan Quadrat va parlar en el seu moment de restants neolítics, remontant-se les troballes més antigues i documentats al Paleolític mig. Existixen aixina mateix restants fenicis posteriors.

De la seua época romana, per una atra part, són numerosos els restos ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en 955 i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina una chicoteta població marítima depenent de l'assentament íber de Urci o Urke, ya referenciat per Plini el Vell en el seu Història natural i més tart per Pomponio Mela o Claudio Ptolomeu. Almeria va ser ocupada per Roma durant la campanya de Escipió contra els cartaginés a finals del sigle III a.C., rebent el nom de Portus Magnus. L'assentament va quedar enclavat en la Hispània Ulterior, convertint-se en un dels ports més importants del sur de Hispània, célebre entre els comerciants del Làcio. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del garum, trobant-se restants d'instalacions salineres i de saladura, aixina com útils de peixca i àmforas, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.

A partir dels sigles III i IV es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de vàndals i visigots. En esta tònica, varen continuar segons pareix els bizantí que durant el sigle VI varen prendre Urci i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys 600-610 d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any 621, regnant ya Suintila. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.

Vore també

Enllaços externs

Commons


 
Capitals de província d'Espanya ·  
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora