Tabac
El tabac és un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de Amèrica en la actualitat format per fulles de vàries plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Se comsumix de vàries formes, sent la principal la fumada. El seu particular contingut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.
La seua composició està formà pel alcaloide nicotina, que es troba en les fulles en proporcions variables (des de manco del 1% fins al 12%). El rest és el dit alquitrà, una sustància fosca i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de carbono, òxit de nitrògen, amoniac, etc.)
El gènere Nicotiana abarca més de 50 espècies clasificaes en quatre grups principals: N. tabacum, N. petunoides, N- rustica i N. polidiclia. L'espècie N. tabacum, se pot clasificar en quatre varietats: havanesis, brasilensis, virgínica i purpúrea, que són l'orige de les distintes varietats usaes en la comercialisació.
Història
Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre Perú i Equador. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en Amèrica del Sur. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es masticava, es menjava, es bevia, és untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.
Usà pels mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda pels occidentals en 1492. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de Tabasco. Encara que, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa des de al menos el sigle XV a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va estendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de Cristòbal coló, sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a Espanya, sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.
Per orde de Felip II, Hernàndez de Boncalo, croniste i historiaor de les Indies, sigué qui treballà les primeres sements de tabac que arribaren a Europa en 1599. Estes sements sigueren plantaes en terres situaes alrededor de Toledo, en una zona dita los Cigarrales, perque solien ser invadides per plagues de cigarres. Alli s'inicià el cultiu de tabac en Europa i, per este motiu, alguns historiaors sostenen que el nom de cigarro prové d'esta circunstància.
La primera obra escrita en la que es relata la forma nativa d'aspirar el fum provenent dels rollos de fulles enceses és Apologética història de les Indies de Bartolomé de les Cases. Posteriorment Gonzalo de Oviedo i Velázquez, en la Historia General de las Indias, descriu la planta i els seus usos.
La seua extensió pel continent europeu sigué gràcies al embaixaor francés en Portugal Jean Nicot de Villemain 1530- 1600, en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua classificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a Catalina de Médicis (dona de Enrique II) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.
Durant el sigle XX, numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua possible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.
Tendències actuals
Segons comunica la Organisació Mondial de la Salut (OMS), "els països que han reconegut l'importància primoridal d'informar al públic, han lograt un descens del consum del tabac". Panos, agència londinenca d'informació, afegix: "En molts hogars, llocs públics i centres de treball del Nort, ya no es considera socialment aceptable fumar", i la majoria de les persones s'han donat conte de que "el tabac pot matar-les". "La indústria del tabac està menejant-se pac al Sur."
En el Sur, pel contrari, obrir un nou mercat es tan fàcil com obrir una caixetilla de cigarrets. Per a la indústria del tabac, les condicions que existixen en els països en desenroll son tentaores. En tres de cada quatre d'estos països no s'imposan restriccions a la publicitat del tabac, i al mateix temps, hi ha poca conciència pública dels perills de fumar. "La gent no coneix els rescs perque no se li parla d'ells", observa Panos.
Per a induir als jóvens -que estan entre els principals blancs de la indústria tabacalera- a encendre el seu primer cigarret, els anuncis "transmeten el mensage de que fumar és un plaer refinat, propi de dones independents". Els anuncis de tabac son sospitosament pareguts als que utilisaven en el món industrialisat fa mig sigle. En aquell llavors s'obtingué el resultat eserat. Segons certa fotn, e poc temps, de cada tres dones, una "començà a fumar en el mateix entusiasme que els hòmens".
Els agresius métodos de mercadotècnia que hui es dirigixen a les dones desprevingudes dels països en vies de desenroll, garantisen que es repetirà el "èxit" publicitari dels anys vint i tranta. De modo que les perspectives son funestes, pues millons de chicones dels països més pobres del planeta corren elr esc de habituar-se a la icotina en els primers anys de la seua adolescència.
El blanc principal
Les dònes son, en efecte, u dels blancs més importants de l'indústria tabacalera, pero els jóvens constituïxen el principal. Els anuncis en dibuixos humorístics i els logotipos de cigarrets en els juets, reporten beneficis, al igual que el patrocini de aconteiximents deportius.
En China, informa la revista Penoscope, "un gran percentage de jóvens estan entregant-se a este vici". El 35% dels adolescents de 12 a 15 anys d'edat, i el 10% dels chiquets de 9 a 12 anys son fumaors. En Brasil, segons el diari Foha de S. Paulo, uns deu millons de jóvens fumen. "Tots els dies comencen a fumar per lo manco atres quatre mil jòvens", indica Panos.
L'indústria tabacalera exporta al Sur alguns productes del qual el seu contingut d'alquitrà i nicotina és més elevat que el dels que ven en el Nort. La raó es òbvia. "No demane disculpes per la nicotina -va dir un directiu de la indústria del tabac fa alguns anys-. Es lo que fa créixer el negoci, lo que mos asegura la clientela." La tàctica és efectiva. "En nivells alts de nicotina -confirma la publicació holandesa de Roken Welbeschouwd (El fumar: tot lo que implica)- es logra crear adicció més apresa; despuix es reduixen gradualment tals nivells per a que aumente el consum i les vendes.
"L'indústria del tabac -conclou Pano- considera que el Sur és el mercat que mantindrà en marcha el negoci." Hasda 1950, la cantitat de morts per malalties relacionaes en el tabac era insignificant, pero en la actualitat moren per tal raó 1 milló de persones en els països en desenroll haurà aumentat a 7 millons. Contrari a lo que els anuncis diuen, en cada cigarret que es fuma, u va cavant la seua pròpia tomba.
