Eslovàquia

Eslovàquia (en eslovac Slovensko) o República Eslovaca (Slovenská republika), és una república centreeuropea que forma part de l'Unió Europea. Llimita al noroest en la República Checa, al nort en Polònia, a l'est en Ucrània, al sur en Hongria i al suroest en Àustria.

República Eslovaca

Escut de Eslovàquia Bandera Escut

Lema: Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (Sempre estem units sense guerra) himne nacional: Nad Tatrou sa blýska   Situació de Eslovàquia   Capital  • Població  • Coordenades Bratislava 425.155 48°09′ N 17°07′ E ciutat més poblada Bratislava Idioma oficial Eslovac Forma de govern Democràcia parlamentària President Primer Ministre Ivan Gašparovič Robert Fico Independència  • Separació de Checoslovàquia en l'1 de giner de 1993 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 130º 48.845 km² km2 Despreciable 1.524 km Població  • Total  • Densitat Lloc 108º 5.389.180 (2006) 111 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2007)  • PIB per càpita Lloc 57º US$ US$ 74.988 millons n/d PIB (PPA)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 60º US$ 109.587 millones n/d IDH (2008) 0,880 (42º) – Alt Moneda Euro ( ‎Gentilici Eslovac, eslovaca Fus horari  • en estiu CET (UTC+1) CEST (UTC+2) Domini Internet .sk Prefix telefònic ++421 Prefix radiofònic OMA-OMZ Còdic ISO 703 / SVK / SK Membre de: Plantilla:EU, ONU, OTAN, OCDE, OSCE, COE

Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és Bratislava en 425.155 habitants. Els monts Càrpats ocupen tota la zona nort del país.

El final del comunisme en 1989 significà també la fi de Checoslovàquia com a tal i la creació de dos estats successors; Eslovàquia i la República Checa separaren els seus camins l'1 de giner de 1993.

Historia

El territori de la moderna Eslovàquia fon ocupat pels celtes vora l'any 450 a. C., els qui varen construir oppida en Bratislava i Liptov. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre diversos assentaments sobre el Danubi. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne bàrbar de Vannius, fundat pel poble germànic dels quades.

Els pobles eslaus s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el sigle V. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei Samo durant el sigle VII. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el Principat de Nitra, i el seu primer gobernant —príncip, en alemà fürst— Pribina feu consagrar en l'any 828 la primera iglésia cristiana en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí Moravia, el principat va formar el núcleu del Imperi de la Gran Moravia. El seu moment de major apogeu fon l'arribada dels sants Ciril i Metodi en l'any 863, durant el regnat del príncip Rastislav, i l'expansió territorial durant el regnat del rei Svätopluk.

Geografia

Mapa topogràfic d'Eslovàquia.

Artícul principal → Geografia d'Eslovàquia.

Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[Unió Europea]] (UE). La capital i ciutat més poblada és Bratislava, en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són Košisse, Prešov, Žilina, Nitra, Banská Bystrica, Trnava i Martin.

Economia

Artícul principal → Economia d'Eslovàquia.

Eurozona, a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.

Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de privatisacions, el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.