Copa de l'Espanya Lliure

Revisió de 17:03 7 jun 2020 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''Copa de l'Espanya Lliure'''-'''Trofeu President de la República''' fon un torneig de fútbol disputat en Espanya entre juny i juliol de l'any [[1937]…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

La Copa de l'Espanya Lliure-Trofeu President de la República fon un torneig de fútbol disputat en Espanya entre juny i juliol de l'any 1937, durant la Guerra Civil, organisat per iniciativa de Josep Rodríguez Tortajada, president del Valéncia Football Club, i en el que varen participar equips valencians i equips catalans, territoris baix el control de les autoritats republicanes. La final del torneig tingué lloc en Barcelona, en suspendre el Govern Civil de Valéncia les trobades deportives per motius de seguritat,​ entre el Levante Football Club i el Valéncia Football Club, sent proclamat campeó el primer.

La Federació Espanyola de Fútbol (FEF), el president del qual despuix de l'expropiació per part del Front Popular era José María Mengual, en data del 29 de setembre de 1936 i firmada pel secretari de la FEF, Ricardo Cabot, envià una circular a totes les federacions territorials i a tots els clubs en la que se'ls comunicava que “se suspén la temporada de joc per a totes les competicions oficials dependents de la Nacional”.

En les actes de la FIFA de l'any 1937, on s'arreplega un informe enviat per la FEF redactat pel secretari de la FEF, Ricardo Cabot, queda manifest que no es va disputar cap competició oficial nacional durant la temporada 1936/37 ni es disputaria cap en la següent per acort de la pròpia FEF.

El Congrés dels Diputats va debatre en 2007 la naturalea de la competició guanyada pel Llevant Unió Deportiva —en la seua denominació actual—, per si es corresponia en la Copa del Rei, solicitant a la Real Federació Espanyola de Fútbol, que és l'únic organisme privat competent de prendre tal decisió, per a que efectuara les investigacions pertinents i en cas que la conclusió fora positiva realisara els tràmits tendents al reconeiximent oficial del títul​. En 2009, l'assamblea de la Real Federació Espanyola de Fútbol va votar en contra i no va concedir tal reconeiximent despuix d'un informe desfavorable del Centre d'Investigacions d'Història i Estadística del Fútbol Espanyol.

Història

La Guerra Civil espanyola provocà la suspensió de les competicions de fútbol a nivell estatal per decisió de la nova junta directiva de la FEF​. En la zona republicana es varen celebrar dos campeonats regionals (Campeonat de Llevant i Campeonat de Catalunya) i una competició entre equips de les regions mediterrànees, que va rebre el nom de Lliga Mediterrànea. Despuix del final d'esta competició, Josep Rodríguez Tortajada, president del Valéncia Football Club, va propondre la celebració d'un torneig entre clubs catalans i valencians.​ Encara que anava a ser denominat Copa Mare Nostrum, finalment es va cridar Copa de l'Espanya Lliure – Trofeu President de la República. El 31 de maig de 1937, el periòdic deportiu El Mundo Deportivo escrigué:

Ya tenim una Copa d'importància per a clausurar en ella la temporada oficial de fútbol. S'ha vingut parlant d'una Copa d'Espanya i en l'impossibilitat d'organisar una competició que puga cridar-se aixina pel número i calitat dels clubs participants, sorgix la "Copa de l'Espanya Lliure" per punts pero en l'anunci d'un partit final a disputar entre els dos clubs situats en primer i segon lloc de la classificació, despuix de l'últim match (sic) del segon regrés.

Els equips participants foren convidats a la competició pel Valéncia FC encara que, general i erròneament, s'assegure que varen conseguir la seua participació en funció de la classificació obtinguda en la Lliga Mediterrànea.​ El Girona Football Club, el Club Deportiu Espanyol i el Granollers Sport Club es varen interessar pel torneig, encara que, finalment, solament els dos primers varen ser convidats a la Copa, compensant econòmicament a l'equip de Granollers en els beneficis de taquilla per la seua exclusió. Inicialment els atres equips valencians, ni Llevant FC ni Gimnàstic FC varen mostrar interés per participar, especialment si calia compensar als equips catalans en els seus desplaçaments​. Finalment el Llevant FC, reforçat en jugadors del Gimnàstic FC, acabà jugant. La competició tingué dos fases: la primera consistia en una lligueta a doble partit entre els quatre participants. Per motius de seguritat el partit de la sexta jornada entre el Valéncia FC i el Girona FC no va poder disputar-se en Mestalla, jugant-se finalment en Barcelona. Pel mateix motiu, la segona fase, el partit final entre els dos primers de la lligueta (Llevant FC - Valéncia FC) també es va disputar en Barcelona.​ El Llevant FC resultà guanyador de la Copa de l'Espanya Lliure despuix de véncer 1-0.

Reivindicació

El Llevant CF i la seua afició sempre han considerat que eixe torneig que guanyà l'equip lis correspon, ademes de que tinga l'oficialitat i l'equiparació en l'actual Copa del Rei o l'anterior Copa del Generalíssim. El trofeu guanyat pel Llevant CF està en les vitrines del club.

Enllaços externs