Tractat de Lisboa
El Tractat de reforma institucional de l'Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de l'Unió Europea en la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substituïx la fallida Constitució Europea proyectada en l'any 2004.
Este tractat va ser firmat pel plenari del Consell de l'Unió el 13 de decembre de 2007, i conseguí per a l'Unió Europea (UE) tindre una personalitat jurídica per a firmar acorts internacionals a nivell comunitari.
En juny de l'any 2008 el tractat va ser reprovat en referèndum per Irlanda, l'únic país que tenia previst sometre'l a l'opinió pública.
Antecedents
La fallida ratificació de la Constitució Europea en França i els Països Baixos va comportar la paralisació de la reforma de les institucions europees i la crisis institucional en el sí de l'Unió Europea (UE). El borrador propost per la Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea el 19 de maig de 2007 va incloure l'"essència de la Constitució". La proposta va ser presentada després de les reunions de treball entre la presidència i els delegats dels vintisset estats membres durant el primer semestre de l'any, decidint finalment abandonar el format del Tractat constitucional i impulsar en el seu lloc un tractat clàssic que introduïra esmenes en els dos tractats actualment en vigor, el Tractat de Roma i el Tractat de Maastricht.
Portugal, que va assumir la presidència de l'UE durant la segona mitat de l'any 2007, va llançar una conferència intergovernamental (CIG) els dies 23 i 24 de juliol per a acabar la redacció del text, coincidint en la reunió de ministres d'Afers exteriors. El nou Tractat va ser presentat en la cimera del 18 d'octubre en la ciutat de Lisboa, en la intenció que fora firmat pels líders nacionals ans que acabara l'any. Després s'iniciarà el procés de ratificació en l'objectiu de que el text entrara en vigor en l'any 2009.
Alt representant
El Consell de l'Unió va aplegar a un acord respecte al lloc, paper i poders del futur representant de política exterior de l'UE.
Es va establir que el cap de Política Exterior es diria "Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de l'Unió Europea", convertint-se a l'hora Vicepresident de la Comissió Europea. Combinarà els llocs ostentats fins al moment per l'Alt Representant de Política Exterior i el Comissari de Relacions Exteriors, que controla el presupost de la Comissió en matèria de cooperació i política exterior i el personal d'eixa àrea de l'eixecutiu comunitari. Aixina mateix seria l'encarregat de presidir el Consell de Ministres d'Afers exteriors de la UE.
Doble majoria
El tractat de reforma establix que a partir de 2014 començaria a aplicar-se formalment el sistema de doble majoria (d'un 55% d'Estats membres, en un mínim de 15, que englobe a un 65% de la població); no obstant, Polònia podrà invocar el Tractat de Niça per a conseguir una minoria de bloqueig.
Per atra banda, passen de 36 a 87 les matèries que s'adoptaran per majoria qualificada.