Fernando Herrero Tejedor
| Fernando Herrero Tejedor | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Fiscal i polític | ||
| Naiximent: | 30 d'agost de 1920 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 12 de juny de 1975 | ||
| Lloc de defunció: | Àvila, Espanya | ||
Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 30 d'agost de 1920 - Adanero, Àvila, 12 de juny de 1975) fon un fiscal i polític valencià. Ministre-secretari general del Moviment en el penúltim govern de Franco.
Biografia
Fernando Herrero Tejedor fon llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, va ingressar, per oposició, en la carrera Fiscal. Es casà en l'any 1948 en Joaquina Algar Forcada, en la que va tindre sis fills, entre ells el periodiste Luis Herrero-Tejedor Algar i Fernando Herrero-Tejedor Algar, fiscal del Tribunal Suprem (TS).
Mentres estudiava Dret en la ciutat de Valéncia, eixercix diversos càrrecs en el Sindicat Espanyol Universitari, SEU, el sindicat universitari d'adscripció obligatòria durant el franquisme. Finalisada la carrera, fon nomenat Cap del Servici de Justícia i Dret en la província de Castelló, per a ser nomenat, poc despuix, segon cap provincial del Moviment en dita província.
En l'any 1955 fon nomenat governador civil d'Àvila. Durant l'eixercici d'este càrrec coneix a Adolfo Suárez, a qui convertix en el seu secretari personal. A l'any següent és nomenat governador civil de Logronyo, fent-se càrrec en 1957 de la Delegació Nacional de Províncies de la Secretària General del Moviment. En este càrrec es manté fins a febrer de 1961, data en la que és nomenat Vicesecretari General del Moviment. En setembre de 1965 i despuix de diverses lluites polítiques en José Solís Ruiz abandona el lloc i és nomenat Fiscal del Tribunal Suprem i, com a tal, membre del Consell d'Estat d'Espanya.
És nomenat pel general Franco com a Secretari General del Moviment el 4 de març de 1975, càrrec que eixercita fins a la seua mort. Nomena com a Vicesecretari a la seua mà dreta, Adolfo Suárez.
La posició d'Herrero Tejedor va ser prou peculiar dins del règim, ya que se li tenia per falangiste en clares conexions en el Opus Dei, corrent de pensament que se suponia enfrontada. Fon considerat des de mijans de la década de 1960 com un polític en futur per al periodo posterior a la mort de Franco i se li suponia pròxim al llavors Príncip d'Espanya.
Fernando Herrero va fallir en un accident d'automòvil el 12 de juny de 1975 en la localitat d'Adanero, Àvila. L'accident va tindre lloc poc abans de les nou de la nit quan el coche oficial en el que viajava el ministre, un Dodge 3700 GT, va chocar contra un camió conduït per Germán Corral Gómez que es va botar un cedixca el pas en el creuament de la Nacional VI en la Carretera Nacional 403, en el quilómetro 108 de la Nacional VI, a les afores d'Adanero. Fernando Herrero tornava de realisar una visita oficial a Palència, on havia presidit l'inauguració de la Casa provincial del Moviment en la localitat castellana. El conductor del vehícul oficial, Pablo Fernández Sánchez, va sofrir ferides de caràcter lleu, mentres que el conductor del camió va resultar ilés.