Teatre romà de Sagunt
El teatre de Morvedre
Destacat com a un magnific eixemple de l´art romà en Valencia gracies a la conservacio que s'ha fet del monument a lo llarc dels sigles; encara aixina s'ha de dir que a lo llarc del temps ha servit de pedrera per als veïns de la ciutat. S'ha considerat un edifici mitic dins de l'historia de l'art valencià gracies al recort de l´heroica resistencia del poble sagunti i la seua importancia com a aliada de Roma.
Representa un moment aureu de la urbs (Saguntum), dins de l'estructura de ciutats miges de l'Imperi. Encara que la cronologia no es massa clara, hui hi ha cert acort en considerar l'inici de l'obra a finals del sigle I a.C, acabada en epoca de Tiberi (14-37) i eixamplada a lo llarc del sigle II despres de Crist.
El lloc de construccio respon a les normes traçades per l'unic tractat d'arquitectura que ha pervixcut fins a dia de hui: "De res architectura" de Marc Vitruvi Polió. En el llibre V, capitul III, recomanava un lloc protegit dels vents meridionals que fora sa, en el mont, ya que la cimentacio alli era mes facil i la veu es propagava mes facilment donant una bona acustica. El fet de seguir els models vitruvians ya fon vist pels estudiosos valencians en sigles anteriors (veja's l'ilustracio de la planta per Antoni Ponz en el sigle XVIII).
Les parts principals, per tant, son tres: scena (escenari), orchestra (espai semicircular) i cavea (grades). En les grades existia una divisio per classes socials; les primeres de baix estaven reservades per a les persones ilustres, mentres que la plebe baixa ocupava els graderius mes alts. La cavea, ademes, tenía mes de 90 metros de diametro, lo qual dona idea de la populositat de la urbs. El graderiu es dividia horisontalment en tres parts, deixant un corredor mes ample de separacio entre elles, i verticalment per escales que la dividien en huit sectors o "cunei". Interiorment la cavea estava recorreguda per un corredor voltat (volta de cano) que a modo de rampa anava ascendent des dels nivells mes baixos als mes alts i permetia una millor evacuacio de l'edifici, dit corredor prenia el nom de vomitoria.
L'escena es l'espai dels actors (en el teatre grec ho era l´orchestra) d'aci la seua importancia (mes de 50 metros d'ample); darrere d'esta es disponia un fondo arquitectonic d'us polivalent, puix era tant escenari com almagasens de la tramoya o vestuari. En el cas de Morvedre les escavacions han tret a la llum que tenía 3 "exedres" o eixides a l'escenari.
L'orchestra estava ocupada per les autoritats civils, a diferencia del teatre grec que era ocupada pel Cor; en el cas sagunti tenía un diametro de 15 metros.
El nucleu de l'edifici estava fet de opus caementium (ciment), lo qual permete una estructura voltada molt mes senzilla que la feta anteriorment (per aproximacio de fileres). Damunt d'esta base es disponia pedra calcarea i marbre (propies de la zona). Aprofitar la costera de la montanya era un recurs ya usat pels grecs, encara que Vitruvi la feu costum romana. L'objectiu era aforrar en material (cimentacio sobre tot), ya que no necessitava fer una obra massiça.
L'us del formigo per mig d'encofrats, ajudava tambe a este aforro. Nomes en alguns punts com la cavea se cobri l'opus caementium en la pedra local de la propia montanya (calcarea), lo que permeti tambe estalviar els costs de transport.
El teatre a sofrit a lo llarc de la seua historia una serie d'intervencions a fi de reconstruir-lo, no sempre afortunades. Ya de principis del XIX s'instaurà, segons Laborde, l'ofici de conservador del teatre, que se va vore reconegut al declarar el 16 d'agost de 1896 l'edifici Monument Nacional (fon el primer de tots). Des de 1930 a 1978 se contabilisen 17 operacions de rehabilitacio, procurant restablir l'image del monument. L'ultima de totes estes intervencions i la mes negativa se produi en 1986 de la ma dels arquitectes Manuel Portaceli i Grassi, els quals introduixen elements impropis de l'arquitectura romana de l'epoca. En principi el monument original queda cobert o enterrat per una estora de lloses de marbre italià, que se completa per un escena i modern i minimaliste que no reflectix l'arquitectura romana (veja's la reconstruccio aci al costat).
Esta intervencio anava en contra de la Llei del Patrimoni Historico-Artistic i com a dita agressio quedà en mans del Tribunal Superior de Justicia que donà la rao als que s'opongueren a l'obra dura. A dia de hui les autoritats politiques encara no han complit la sentencia de reinstaurar el monument. Lo pijor de tot es que l'obra, en contra de la llei d'or de la restauracio, no es reversible, lo qual deixa en mal estat a un monument protegit. a banda l'intervencio afegi nous elements com taquilles i ascensors moderns, en totes les obres d'adaptacio de l'edifici que comporta, moltes d'elles agressives.
Per a finalisar, i com a resum, direm que la finalitat de l'edifici es merament d'esplai, per al fruir de ciutadans. Un us, per tant, sacre i profa, tipic d'una societat desenrollada com la saguntina, contextualisat dins d'una epoca d'esplendor. Les influencies de l'edifici son varies, tant anteriors (teatre grec) com contemporanees (Antoni Ponz el comparà en el teatre Marcellus de Roma).
- Autor: Albert Cuadrado
- Font: El Palleter