Cos de Policia Nacional d'Espanya
La Policia Nacional [1] és un institut armat de naturalea civil, en estructura jerarquisada que té com a missió protegir el lliure eixercici dels drets i llibertats i garantisar la seguritat ciutadana, en àmbit d'actuació en tot el territori nacional.
Dita missió es materialisa per mig del desmpenyorament de les funcions atribuïdes per l'ordenament jurídic a la Policia Nacional, i en particular les previstes en la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguritat [2].
L'atribució, ordenació i eixercici de funcions i responsabilitats es basen en el principi de jerarquia.
L'autoritat superior de la Policia Nacional és eixercida pel Ministre de l'Interior, a través del Secretari d'Estat de Seguritat. L'autoritat directa és eixercida pel Director General de la Policia, baixe l'autoritat del Secretari d'Estat de Seguritat.
Els funcionaris de carrera de la Policia Nacional reben la denominació genèrica de Policies Nacionals.
Orige
Va ser la necessitat de dotar a les ciutats espanyoles d'una estructura de seguritat moderna, lo que va determinar que en 1824, S.M. el Rei Fernando VII dictara la Real Cèdula en la que es creava la Policia General del Regne. Policia que, ya des del seu orige, es posa a les órdens d'un magistrat en el títul de Superintendent General.
La mateixa Real Cèdula dedica un apartat especial a Madrit, ciutat que és dotada d'una estructura de Comissaries de Districte -de "quarter" es dia llavors que, en les naturals evolucions, s'ha mantingut fins als nostres dies.
En eixe mateix any es dicten els Reglaments de Policia tant de Madrit com de les províncies colocant a estes últimes baix les órdens d'Intendents que responien davant l'Intendent General i dividint cada província en Subdelegacions radicades en les localitats o partits importants (126 llavors,) que constituïxen l'antecedent de l'actual estructura en Comissaries Provincials i Comissaries Locals.
És de destacar que la Cèdula de 1824 configura la doble funció que hui té la policia moderna. Per una part, velar pel lliure eixercici dels drets ciutadans perseguint a aquells que els vulneren i posant-los en mans de la Justícia "en el determini de huit dies, lo més vesprada" segons cita l'Artícul XVI.
Ademés d'esta funció de policia judicial, la Real Cèdula configura l'atra gran funció de la Policia en relació a la prestació del servici públic de seguritat "garantisant el ben i la seguritat pública" mensage en el que -a pesar del to ilustrat de les paraules- troba eco el modern desig de l'Administració Pública de donar un servici que assegure en benestar i la calitat de vida dels ciutadans.