Imatge presa per la nau Galileu el 28 d'agost de 1993, a on es veu l'asteroide (243) Ida i el seu satèlit Dactyl.

Un asteroide és un objecte sòlit, compost majoritàriament per roca i metals, més chicotet que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipo de planeta menor, encara que a sovint abdós termes s'utilisen com a sinònims.

L'1 de giner de l'any 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentres elaborava un catàlec d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren atres, pero cap de tan gran com Ceres. En l'any 1807 ya se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 200.000 asteroides catalogats i s'ha observat que almenys un d'ells (el 24 Themis) té aigua,[1] cosa que recolza la hipòtesis que l'aigua i atres composts terrestres varen poder arribar des de l'espai, possiblement d'asteroides. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrela", va ser creat per l'astrònom William Herschel en l'any 1802, poc despuix del descobriment del segon asteroide (Pallas).

La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites elíptiques, en una regió del sistema solar coneguda en el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Esta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2,06 i 3,27 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen periodos orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèlits.

Es creu que la majoria d'asteroides són els restos del disc protoplanetari que no es varen incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Referències

Enllaços externs

Commons