La Declaració Valencianista
La Declaració Valencianista fon un document que es publicà a principis del sigle XX que naixqué possibilitat per la Joventut Valencianista d'ideologia nacionalista valenciana. La Declaració fon un document que constava de huit punts o bases i en uns atres tants comentaris o "glosses" que feren destacats membres de les agrupacions o entitats. La Declaració Valencianista era un conjunt de principis i de preceptes que conformarien la part teorica d'este moviment.
El 14 de novembre de l'any 1918, el diari vespertí La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. Eduart Martínez-Sabater, Ignaci Villalonga, Josep García Conejos, Eduart Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis i Luna, Maximilià Thous i Orts i Lluís Cebrian Ibor, publicaren cada u un artícul dels huit.
Els diaris alacantins La Región i Diario de Alicante també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
Foren fonamentals les aportacions de figures tan importants del valencianisme com Gaetà Huguet Breva o Fausti Barberà, pero també de Rafael Trullenque, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri..., sense oblidar l'acció dinamisadora de distints colectius com el partit polític Unió Valencianista Regional (Unió Valencianista) i l'associació Joventut Valencianista.
El text publicat fon el següent:
Les bases que la “Unió” i la “Joventut” valencianistes defensen, prescindint de les idees que’n atres órdens pogueren professar els seus components, son estes:
1. El Poble valenciá, integrat per els habitants de les tres províncies actuals constituix una fòrta personalitat social caracteritzada per la possessió d´una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat de història i de condicions econòmiques.
2. Esta personalitat, per el fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components, te dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.
3. Reconeixem la compatibilitat de l´Estat Valenciá i la seua convivència amb les demés regions i nacionalitats ibériques dins d´una Federació Espanyola o Ibérica, establint clarament la distinció de atribucions de l´Estat Valenciá i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l´Estat Valenciá deuran ser exercides amb plena sobiranía, sense cap intromissió extranya.
4. Sense prejutjar definitivament la divisió de estes funcions acceptém per el moment, la formulada en la Assemblea de Parlamentaris de octubre de 1917.
5. Existint en València, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demaném la cooficialitat per a els dos idiomes.
6. Conseqüents amb la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia, tenint el poder de constituir-se dins els límits generals d´una llei municipal que procure, per a els ajuntaments la máxima eficacia tècnica compatible amb els principis democrátics.
7. Reconeixent les varietats locals dins de l´antic Regne de Valencia i conseqüents amb el criteri descentralitzador, el Estat Valenciá respectará les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren per Unions i Mancomunitats entre ells.
8. L´Estat Valenciá podrá mancomunar-se, per a fins concrets, amb atres Estats de la Federació, si hu estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.”
Tambe els comentaris sobre les qüestions que s’aborden: nom del territori, llengua valenciana cooficial, estat federal, facenda propia, integritat territorial valenciana… mereixen un estudi comentat, pero sera convenient, primer que res, deixar el contingut de la Declaracio a la reflexio del llector.