I
Revisió de 15:26 30 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''I''', '''i''' en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és '''i'''. També pot dur accen...»)
La I, i en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és i. També pot dur accent agut (i) i diéresis (ï).
Fonètica
En valencià representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ai, ei, oi i ui, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: aï, eï, oï i uï.
Ortografia
S'escriu i
- A principi, mitan i final de paraula.
- En les paraules quixal (antigament escrit queixal) i giner (no 'gener).