Aforro

La vedriola és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passado a simbolisar l'alforro.

Tradicionalment, s'ha associat l'avarícia en l'afany desmedit per alforrar.

Lalforro es l'acción de separar una part de l'ingrés mensual que obté una persona o empresa en el fi d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica. En térmens de teoria econòmica l'alforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments financers destinats a incrementar l'alforro que es preté realisar.

Definició i història

L'alforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents tipos d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i invertir al mateix temps. L'alforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i inclús nacions.

Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En Egipte i China es guardaven els fruits de les collites obtingudes en forma d'alforrar eixe be material en el futur. En 1462 se fundà la primera organisació de l'alforro, un mont de pietat, per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els Bancs.

Classificació

L'alforro es pot classificar en alforro privat i en alforro públic.

• L'alforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'estat (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses).
  • L'alforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis,
  • L'alforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per:
• L'alforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'imposts i atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura (carreteres, ponts, coleges, hospitals, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'estat alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un superàvit fiscal, el cas contrari conduiria a un dèficit fiscal.

Vore també

• Desahorro.
• Krugerrand
• Hipótesis de l'ingrés absolut
• Hipótesis de l'ingrés permanent
• Hipótesis del cicle vital
• Hipótesis de l'ingrés relatiu

Enllaços externs

• Ahorro y lujo, capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por Frédéric Bastiat
• La función del ahorro, por Eugen von Böhm-Bawerk

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ahorro de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.