Ciutat del Vaticà
| Status Civitatis Vaticanæ Stato della Città del Vaticano Estat de la Ciutat del Vaticà | ||||
| ||||
| Capital: | Ciutat del Vaticà | |||
| Ciutat més poblada: | ||||
| Forma de Govern: | Monarquia electiva i absoluta | |||
| President: | Francesc | |||
| Llengües: | Llatí, Italià | |||
| Ubicació: | 41_54_N_12_27_E_ 41°54′ N 12°27′ E | |||
| Altitut: | ||||
| Superfície: | 0,44 km2 | |||
| Població: | 932 | |||
| Densitat: | 2118 hab/km2 | |||
| Gentilici: | Vaticà/ana | |||
| Moneda: | Euro | |||
| Prefix Telefònic: | +379 | |||
| Us Horari: | CET (UTC+1) | |||
| Domini de Internet: | .va | |||
| Membre de: | ONU, UL (Observador). | |||
L'estat de la Ciutat del Vaticà és un estat enclavat en la ciutat de Roma, en Itàlia, recolzament territorial del Vaticà. Conta ab 824 habitants en una superfície de 0,44 km², per lo que és en realitat el més chicotet estat del món. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; se va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional. La denominació oficial en llatí es: STATVS CIVITATIS VATICANÆ.
La Ciutat del Vaticà alberga la Santa Sèu, màxima institució del catolicisme romà. Se va crear l'11 de febrer de 1929 com a representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'Iglésia Catòlica romana), segons els acorts de Lletrà, firmats pel seu representant cardenal Pierre Gasparri i pel govern d'Itàlia, representat per Mussolini.
La llengua d'us comú es l'italià, i no el llatí, que es llengua de l'Iglésia Catòlica romana. No obstant, el llatí és la llengua jurídica de l'Estat: el text de referència de les publicacions oficials se redacta en llatí, despuix traduït en atres llengües.
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix és el Sum Pontífex, per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'Europa, encara quan el Papa delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.
La Ciutat del Vaticà no és membre de l'Organisació de les Nacions Unides, encara que és observador permanent en ella. En matèria de drets humans, està present en molts dels organismes de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen al Comité de Drets Humans.