P
Revisió de 10:12 18 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''P''', '''p''' en minúscula, és la dècima sexta lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és '''pe'''....»)
La P, p en minúscula, és la dècima sexta lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és pe.
Fonètica
En valencià la lletra pe representa el sò oclusiu bilabial sort de l'alfabet fonètic internacional. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de em no es pronuncia la pe (camp, pronunciat cam), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart.
Ortografia
S'escriu pe
- En posició inicial de paraula: puny.
- En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga: cap, no cab pero cabut; llop, no llob, pero lloba; colp, no colb, pero colpejar; adop, no adob, pero adobar.