Creïlla

Creïlles

Creïllera

La creïlla (Solanum tuberosum), nomenada dialectalment pataca,^[1] és un tubèrcul comestible, fruit de la creïllera,^[2] és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o rogenca. És originària d'Amèrica fon introduïda en Europa a partir del sigle XVI, i hi ha moltes varietats i se conrea en la majoria de països.

Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final terminà sent un aliment bàsic en moltíssims països. Les malalties de les collites de les creïlles o les primeres plagues desnugaren verdaderes hambrunes ya que era l'aliment base de les classes més pobres.

Etimologia

La paraula "creïlla" és una variant de la paraula antiga "criaïlla",^[3], hui en desús, que és un préstam del castellà criadilla. En quant al dialectalisme "pataca",^[4] és, en orige, una pronunciació coloquial valenciana de la paraula castellana patata.

Propietats de les creïlles

Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treballe físic.
Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc.
Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc.
La seua riquea en potassi favorix, si les creïlles són cuites i sense sal, l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del renyó als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi.
A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel sol, també calmen i disminuïxen les bosses dels ulls (les típiques ulleres).

Composició

En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'hidrats de carbó, majoritàriament en forma d'almidó i una chicoteta proporció com glucosa, fructosa i sacarosa; aixina com un aporte important de fibra. La creïlla és una bona font de vitamina C, si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'alumini). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com tiamina, niacina, piridoxina i àcit fólic. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I.

Conte minerals com fòsfor, magnesi i ferro, si be la cantitat de calci es molt reduïda. A l'igual que atres fruites i hortalices, la creïlla aporta una gran cantitat de potassi, acompanyat d'una escassa proporció de sodi, lo que la convertix en un aliment recomanable en cas d'hipertensió o afeccions cardiovasculars. Presenta ademés, chicotetes cantitats de seleni. A este respecte, diversos estudis epidemiològics han trobat una relació inversa entre l'ingesta d'este oligoelement i la mortalitat deguda a varis tipos de càncer.

També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors. Conté miosmina, un alcaloide específic del tabac que pot estar present en algunes fonts dietètiques com cereals, fruites, verdures i llet i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat.