Unitat del Poble Valencià
| Unitat del Poble Valencià (UPV) | |
|---|---|
| |
| President | Pere Mayor |
| Líder | Pere Mayor |
| Portaveu | |
| Fundació | 1982 |
| Dissolució | (1999) |
| Sèu | Valéncia |
| Ideologia política | pancatalanisme esquerra nacionalisme |
| Afiliació internacional | |
| Partits que la componen | Partit Nacionaliste del País Valencià i Agrupament d'Esquerres del País Valencià. |
| Web | |
Unitat del Poble Valencià fon inicialment una coalició pancatalanista formada en 1982 entre el Partit Nacionalista del País Valencià i el Agrupament d'Esquerres del País Valencià (AEPV), a la que en 1983 s'uní Esquerra Unida del País Valencià per a presentar-se conjuntament a les eleccions autonòmiques d'eixe any. En 1984 els dos primers grups acordaren la transformació de la coalició en un partit polític unificat.
En les Eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició junt a Esquerra Unida del País Valencià (derivada del Partit Comuniste del País Valencià), i va obtindre dos diputats en les Corts Valencianes: Pere Mayor, per la circumscripció de Valéncia, i Antoni Ferrando, per la de Castelló. Poc de temps després, el pacte es trencà, i els diputats d'UPV passaren al Grup Mixt. Tot el procés del pacte en EUPV va supondre una important crisis interna, en una escissió i importants desercions. Un sector que argumentava que l'objectiu de l'UPV no era la construcció de l'espai d'esquerra, sino la construcció de l'espai nacionaliste en el País Valencià, es va escindir devall del nom de Partit Valencià Nacionaliste (PVN); i, quan els diputats nacionalistes passaren al Grup Mixt, atre sector se'n va anar, i alguns militants varen passar-se a EUPV. En les Eleccions autonòmiques de 1991 es va presentar en solitari i va obtindre 73.813 vots (3,7%).
Integració en el Bloc
La crisis de resultats organisatius i electorals, aixina com els canvis en el mapa polític valencià (en 1995, el Partit Popular guanyava les Eleccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana), junt en la recent caiguda del règim comuniste en l'Unió Soviètica, propicià que UPV revisara la seua llínea política, i en el Congrés celebrat en L'Eliana en 1996, optara per moderar algunes de les seues posicions adoptant postures de la tercera via pancatalanista. En 1995 ya havia anat en coalició en el Partit Valencià Nacionaliste en la candidatura UPV-Bloc de Progrés, i a finals de 1998 es va celebrar el primer congrés per a formar el Bloc Nacionalista Valencià. En les Eleccions autonòmiques de 1999 esta nova federació va obtindre 102.700 vots (4,6%). Des de llavors, UPV ha deixat d'actuar com a tal.