Civilisació Maya
La civilisació maya habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de Mèxic, específicament en els cinc estats de Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatà; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals Belize, Guatemala, Hondures i El Salvador, en una història d'aproximadament 3.000 anys.
Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam son mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins 1697, en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en 1901 la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
Els mayes feren grans i impressionants construccions des de el Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten, i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tikal, Quiriguà (abdós les primeres en ser declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot classificar com un imperi, pero no se sap si en el moment de colonisar impongueren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i residència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les lloses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a texts logogràfics que descriuen les seues genealogies, victòries militars, i atres guanys. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del mon antic.
Els mayes participaven en el comerç a llarga distància en Mesoamèrica, i possiblement més allà. Entre els bens de comerç estaven el jade, el cacau, la dacsa, la sal i la obsidiana.
Antecedents i Història
Existix una gran controvèrsia al respecte dels successos antecedents del Preclàssic, no existixen grans encontres a excepció de les condicions climàtiques patiren canvis considerables lo qual fon causa de la extinció de numeroses espècies animals. Per allò se donà un desplaçament de la caça com a activitat principal, i fon substituïda per la recolecció de tubèrculs, arrels, grans i frutes silvestres. En tota la península de Yucatà s'ha trobat rests d'animals extints i d'activitat humana, com ho demostren l'utileria de l'Indústria de la Concepció (Campeche) i els descobriments de pintures rupestres en les grutes de Loltú (Yucatà).
Preclàssic maya
També dit Periodo Agrícola, existix un debat sobre els anys d'inici i fi d'este inerval de temps, el més acceptat, en este cas per l'àrea maya inicia aproximadament en el any 1000 a. C. i termina cara al 320 d. C. Durant este periodo se desenrolla el idioma maya, el poble maya adquirix experiència i construïx algunes grans ciutats.
Una teoria bassada en estudis de ceràmica, motiva a deduir que en el periodo preclàssic la costa del Pacífic (des de l'est de Oaxaca fins a El Salvador) estigué poblada pels antepassats dels mixe, zoques i popoluques actuals (u dels quals és del grup dels mayes) que cara al 1200 a. C. emigraren cap al golf de Mèxic i desenrollaren la civilisació Olmeca arqueològica, de fet la ceràmica més antiga d'esta regió és d'un estil inconfundible dit Ocós, originària del Pacífic de Guatemala, pero uns 600 anys més antiga que la Olmeca, (Coe i Diehl 1980; Lowe 1977)
Segons un atra teoria complementària a l'anterior els descendents dels olmeques emigraren a la zona del Peten guatemaltec, a on posteriorment se barrejaren en la gent del lloc originant als "protomayes". Existixen alguns fragments del Chilam Balam de Chumayel a on s'afirma que estos provenien d'una migració que se produïx en el núcleu original maya que certs arqueòlecs han trobat en la zona maya de Guatemala coneguda com El Peten, quan en el Preclàssic mig se escomençaren a desenrollar ciutats monumentals, en la Conca del Mirador, com Nakbé. El Mirador, Cival i San Bartolo en els seus ara famosos murals del Preclàssic, els més fins i antics de l'àrea maya. Estes grans ciutats, ya contaven en totes les característiques que feren famosos als mayes del periodo Clàssic, i donant lloc al dubte de si els Olmeques i mayes, de fet foren cultures que se desenrollaren independentment.
Periodo Clàssic
També dit Periodo Teocràtic, abarca des dels anys 320 a 987 d. C aproximadament. Rep este nom perque en un principi se cregué que fon el grup sacerdotal el que va detindre el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural se desenrollà al voltant a la religió.
Els grups sacerdotals, tingueren gran importància en el govern dels Estats mayes del Clàssic; a pesar d'això, mai foren dirigents. Existia una classe noble i en tot cas, eren els guerrers quins concentraven el poder. L'image dels mayes com una societat governada per sacerdots fon derribada quan se va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra unes en atres. S'incrementà notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de llauradors, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social.
Periodo Postclàssic
Compren els anys 1000-1687 d. C. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut náhuatl.
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la perifèria de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
La societat
Alimentació
La base de la seua alimentació fon la dacsa (en maya ixim) que els va servir per a fer begudes (com el atole), usant la seua pasta cuinaven aliments com els tamals o tortilles. En quant als tamals, estan composts per una pasta de dacsa que conté una mescla de carn, vegetals o abdós. Tot lo anterior s'embolica dins de fulles de dacsa o una atra planta. Entre les tècniques gastronòmiques per a cuinar els aliments predominà el pibil, que és el enfornat baix terra.
Aldees vivenda
Existien cases unifamiliars a on vivien els pares i els fills quins adoptaven a membres vells o jóvens de la família o fora d'ella (eixemple:Tulum). També n'hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de llaços sanguíneus comuns d'elevada posició social (eixemple: els complexos residencials de Kohunlich). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palma a materials resistents com la pedra i l'etusc. També la vivenda podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitori, cuina i bodega) i podien construir atres estructures separades (tallers, banys, saunes).
Vestimenta
Gran part de la població estava dedicada a les jornades agrícoles, per això gastaren roba adequada a les condicions necessàries, ademés l'indumentària depenia del nivell social. La majoria de la gent vestia senzillament: les dones en el huipil o hipil o una falda i el seu mant, i els hòmens en una espècie de calçó dit patí. En tot i això, la noblea utilisava rics i complicats vestits brodats en plomes i gemes, calçava espardenyes de cuiro i lluïa grans tocats de plomes, ademés de collars, pectorals i pesats cinturons en incrustacions de nacre i pedres gravades. atres peces de roba comuns entre els nobles foren les faldes, capes curtes o llargues, jaquetes (generalment de pell de jaguar o cotó), adorns de pechines, caragols i dissenys geomètrics. A banda del tocat, alguns nobles i retors portaven grans orelleres, nasgueres, braçalets i anells i jade, quars i or, i se perforava la barbeta, baix el llavi inferior, per a incrustar-se un bessot.
Estructura de la civilisació maya
Organisació social
La vida en els grans centres urbans del prehispànic devia ser tan complexa com ho és en les modernes ciutats de l'actualitat. Lo que se sap dels mayes nos fa pensar aixina. En l'artícul "Els mayes" de Howard LaFay se pot llegir que:
- "Desaparegué l'image del home maya com a primitiu agricultor pacífic practicant ritos religiosos esotèrics en la quietut de la selva. El resultat és un poble guerrer ple de vida, en número insospitat anteriorment, que gastà tècniques agrícoles molt alvançades. I al igual que els viquincs a mig món de distància, comerciaven i invadien en espenta.
La societat maya estava organisada sobre la base d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els almenehoob ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat a l'ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el ceptre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major.
Organisació Política
En el periodo Clàssic (290 al 909 dC), els governants suprems rebien el títul de K'inich (Rostre solar), Ahaw Te` (senyor Àrbre), Ch'ul Ahaw (Senyor Sagrat) o Bakab (Sostenidor del Món). Atres nobles emparentats en ell se dien Ahaw (Senyor). També n'hi havia governants de centres o ciutats secundaris, quins eren dits Sahl (Sahalo'ob en plural) i li rendien fidelitat al Ahaw Te`. Durant el clàssic terminal (800 al 1000 d. C.) i post-clàssic sojjorn (909 al 1451 d. C.) n'hi hagué atra forma de govern en la península de Yucatà: el Multepal o govern confederat, de les quals les seues ciutats hegemònics foren primer Chichén Itzà i despuix Mayapà. En el Multepal no n'hi hagué un sols governant, sino que el govern s'eixecutava per mig de vàries persones al mateix temps, quins se consideraven "germans". Cada u dels integrants del consell de govern (Multepal) rebia el títul de Ah Tepal.
Organisació Econòmica
Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels mayes, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles que utilisaven en me´s freqüència en l'época prehispànica; si les de tipo extensiu, com el sistema roça-tumba-crema, o les de tipo intensiu, com el rec i les terraces. N'hi ha evidències de que combinaven abdós tècniques en atres alternatives, com la recolecció, les hortes domèstiques, els camellons o camps alçats, l'arbre-cultura, la caça i la peixca. És important recordar que fon principalment la selva tropical el tipo d'ecosistema en el que els mayes vixqueren i del qual obtingueren el seu aliment. En tot i això, les característiques del tròpic varien molt i és possible que les diferències en clima, terra i vegetació determinaren la explotació dels recursos naturals i el tipo de sistema agrícola utilisat. Les tècniques degueren, puix, adaptar-se a al cantitat i calitat de la terra disponible, al tipo de cultius i a diversos factors soci-econòmics.
Manifestacions Culturals
Religió
Dominant la majoria dels aspectes de la vida dels mayes, s'encontrava la religió, sempre present i deixant sentir la seua influència en els rites agrícoles, en les cerimònies públiques, en l'art i la cultura. La seua importància fon molt gran, si se pren en conte que estigué fortament lligada al control polític, a la ideologia que sustentà a la civilisació maya i que, com les ciències, estigué també en mans d'un grup especialisat, el dels retors. La religió maya tenia tres característiques fonamentals:
- Religió politeista: S'adorava a varis deus al mateix temps.
- Religió d'Aspectes Naturalistes: Els deus eren els elements, els fenòmens atmosfèrics, els cossos celests.
- Religió Dualista: Partia del principi de que el be i el mal son igualment divins.
El joc de pilota
Els mayes concebien al joc de pilota com un ritual. El joc de pilota representa els orígens del univers i pretén reactivar els mits de la creació de la dacsa i atres fenòmens astronòmics. Este és un rite d'iniciació, mort i renaiximent que llegitima l'acció militar i el poder polític. La lluita pot representar el encontre entre els bessons i els deus del inframón. Este joc tingué diverses variants segons l'época i el lloc, per general s'utilisava una pilota feta de caucho que se colpejava en la cintura, els genolls, els muscles i els colzes.
Arquitectura
Durant esta época de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de la seua antiga civilisació.