Miguel de Unamuno
| Miguel de Unamuno Jugo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i filòsof | ||
| Naiximent: | 29 de setembre de 1864 | ||
| Lloc de naiximent: | Bilbao, Espanya | ||
| Defunció: | 31 de decembre de 1936 | ||
| Lloc de defunció: | Salamanca, Espanya | ||
Miguel de Unamuno Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de decembre de 1936) fon un escritor i filòsof espanyol pertanyent a la generació del 98. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de 1931 a 1933 per Salamanca. Fon nomenat rector de l'Universitat de Salamanca tres voltes; la primera volta en l'any 1900 i l'última en 1931 fins a la seua destitució, el 22 d'octubre de 1936, per orde de Franco.
Biografia
Infantea
Miguel de Unamuno va nàixer en el número 16 del carrer Ronda de Bilbao, en el barri de Siete Calles. Era el tercer fill i primer varó, despuix de María Felisa, naixcuda en 1861, i María Jesusa, fallida en 1863, del matrimoni hagut entre el comerciant Félix María de Unamuno Larraza i la seua neboda carnal, María Salomé Crispina Jugo Unamuno, dèsset anys més jove. Més tart varen nàixer Félix Gabriel José, Susana Presentación Felisa i María Mercedes Higinia.
Als pocs mesos de nàixer, els pares de Miguel canvien de domicili i s'instalen en el segon pis dreta del carrer de la Cruz número 7. En els baixos es troba la chocolateria dels seus tios, que viuen en el primer pis. No ha complit encara els sis anys quan queda orfe de pare. Félix de Unamuno va fallir el 14 de juliol de 1870 en el balneari de Urberuaga, en Marquina, de malaltia de tisis pulmonar.
Deprengué les seues primeres lletres en Don Higinio en el colege privat de San Nicolás, situat en una andana del carrer del Correo. En les catequesis preparatòries per a la primera comunió, en l'iglésia de San Juan, va conéixer a qui, en el temps, sería la seua nóvia i esposa: Concepción Lizárraga, Concha.
En acabar els seus primers estudis en el colege de San Nicolás i a punt d'entrar en l'institut, va assistir com a testic al sege de la seua ciutat durant la Tercera Guerra Carlista, lo que despuix reflectirà en la seua primera novela, Paz en la guerra. Al mando del general Elío, la vila va quedar sitiada per les tropes carlistes des del 28 de decembre de 1873. A partir de febrer de 1874, la situació es va agravar en quedar interromput qualsevol abastiment a través de la ria i, per últim, el dia 21 del mateix més va començar el bombardeig de Bilbao. El lloc va finalisar el 2 de maig de 1874 en l'entrada de les tropes lliberals al mando del general Gutiérrez de la Concha. Per als seus biógrafs, esta experiència de la guerra civil va marcar el seu trànsit de l'infantea a l'adolescència.
Bachillerat
La següent etapa en la vida acadèmica d'Unamuno va començar l'11 de setembre de 1875, data en la que va realisar el seu examen d'ingrés en l'Institut Viscaí per a cursar el Bachillerat, prova en la que va obtindre la calificació de Aprovat, i no es va presentar a l'examen de premi. Tant l'examen d'ingrés com el primer curs va tindre que realisar-los en l'antic colege del carrer del Correo, ya que l'Institut, durant la guerra, havia segut convertit en hospital militar. Santos Barrón va ser el seu professor de Llatí i Castellà, i Genaro Carreño de Geografia universal. Va obtindre la calificació de notable en les tres assignatures.
Els restants quatre cursos els va realisar en l'institut. En general, li disgustava el método d'aprenentage memorístic que s'aplicava en casi totes les assignatures i li avorrien, en particular, les classes de Llatí, Història, Geografia i Retòrica. No va tindre cap problema en l'Aritmètica, la Física, la Geometria o la Trigonometria, i gojava en l'Àlgebra. També li va agradar la Filosofia, que agrupava llavors en quarto curse fonaments de Psicologia, Llògica i Ètica, a pesar de que no apreciava la didàctica del seu professor, el sacerdot Félix Azcuénaga. En eixes classes podia fer gala del seu talent d'orador rivalisant a sovint en el seu companyer, Andrés Oñate. Per últim, en les assignatures impartides per Fernando Mieg, Història Natural, Fisiologia i Higiene, va conseguir sengles sobreixents, provable conseqüència del sistema pedagògic utilisat pel catedràtic que sabia despertar la curiositat i l'interés dels seus alumnes. Com diu, lliteralment, el seu expedient, en data 19 i 21 de juny de 1880 va ser aprovat en els eixercicis del grau de Bachiller en Arts, en 17 d'agost del mateix se li va expedir el títul pel Sr. Rector d'este districte i en 30 del mateix més va rebre el dit títul.
Bon dibuixant, va estudiar en el taller bilbaí d'Antonio Lecuona, pero, com ell mateixa va confessar, la falta de domini sobre el color li va fer desistir d'una carrera artística.