Josep Romeu i Parras
José Francisco Pelegrín Romeu i Parras (Sagunt, 1778 – Valéncia, 1812). Héroe saguntí. Guerriller i comandant dels Batallons de Milícia Urbana de Morvedre durant la Guerra de l'Independència espanyola.
Biografia
Primers anys
José Romeu i Parras va nàixer en la vila de Morvedre (actual Sagunt, província de Valéncia) el 26 de giner de 1778. Fill de D. José Romeu i Matas i Sra. Francisca Parras i Casasús. Va nàixer en la casa ubicada en el número 7 del carrer Tintorer (actualment carrer Romeu).
A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar les gents, lo que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre.
En 1800 contrau matrimoni en Maria Correa Navarro, jove natural de Sant Roc (Cadis). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. Es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre van ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que van propiciar la quebra d'eixa important casa.
Fruit del seu matrimoni, Romeu va tindre 3 fills: José (1804), Ana Matilde (1807) i Matilde.
La guerra
El 25 de maig de 1808 s'allista en l'eixèrcit segons una orde expedida per la Junta de Valéncia obligant a l'allistament de tots els hòmens útils des dels 16 als 40 anys del Regne de Valéncia. Es crega a Sagunt una Junta per a activar l'organisació i l'armament de les milícies, segons les órdens que arribaven des de Valéncia, de la qual formava part Romeu.
En juny del mateix any fon nomenat comandant de les milícies de Morvedre per la Junta. Va recórrer els pobles pròxims a Sagunt a fi de captar gent. Va arribar a reunir 2.000 home. Eixe mateix més es varen presentar en Sagunt tots els hòmens reclutats, enfront de l'esplanada de San Francisco. Allí formats Romeu els va arengar en les paraules següents:
La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a Valéncia. En Valéncia van véncer els espanyols a les órdens de Saint-Marcq als francesos, pero abans van patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.[2] Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en Valéncia. Després de véncer als francesos en Valéncia va tornar Romeu a Sagunt i allí va estudiar tàctica militar.
En setembre de 1808 viaja a Madrit per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins decembre d'eixe mateix any, quan Napoleó entra en el seu eixèrcit en Madrit. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de Madrit, Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a Madrit, va tornar a la seua ciutat.
En 1809 és nomenat capità de la Companyia de Granaders que es va organisar en Morvedre. Al cap d'esta companyia, Romeu va anar cap a Morella, que es trobava sitiada, a combatre davall les órdens del General Roca. Des d'ací fon a Albentosa (Terol) on va conseguir arrebatar diversos combois als francesos.
En març de 1810, el Mariscal Suchet alvançava cap a Valéncia i Romeu picà incessantment la seua retaguàrdia. Al pas dels francesos per Morvedre, estos es van venjar i van destrossar les seues pertinences. Es van apoderar també del seu diners i atres papers a pesar de que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.
En eixe mateix més fon nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de Chest i Chiva, que componien el quint cos saguntí.
En 1811, el 25 d'octubre, es lliurà la batalla de Sagunt en derrota per als espanyols. Romeu, al cap dels 2 batallons de les Milícies Honrades de Chest i Chiva, s'aquartera en Riba-roja del Túria per a la defensa del pont sobre el Túria d'esta població. Per a l'eixèrcit francés, que venia d'Aragó, este era pas obligat abans de sitiar Valéncia. A pesar de la derrota, Romeu va meréixer el reconeiximent per la defensa del pont del General Blake.
Quan es va rendir Valéncia als francesos es van dissoldre quasi totes les milícies organisades en el Regne de Valéncia. Romeu es va dirigir llavors a Alacant a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dona s'amagava en les montanyes en els seus 3 fills.
En 1812 organisa alçaments populars en uns quants pobles d'Alacant. Creua els montanyes d'Elig i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací continua cap a Novelda, des d'on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de Capdet, Font de la Figuera, Ibi, Cocentaina, Bocairent, i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En Ontinyent s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huit-cents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre Xixona i Muchamel.
Després d'organisar les guerrilles de la vall d'Albaida, Romeu part a nous destins. Combats a Cocentaina, Alcoy, Petrer, Albaida.
Pronte els francesos es van donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i van començar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en Alatoz, al peu de la serra de Chinchilla en els llímits de les províncies de Albacete i Conca i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.
De tal manera es van atemorisar els francesos, que contra el campament dirigixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4t regiment de Caçadors Napolitans, part del 16 d'Hússars i del 11é de Caçadors de llínea. Els resultats obtinguts són que cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir un nou infortuni. La mateixa sort va córrer el general Paris que va intentar recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.
No podent capturar a Romeu els francesos, van intentar atraure-li per mig de la persuasió. El Major comandant de Valéncia, Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de Bunyol, en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si tornava pacífic al seu llar. Romeu va rebujar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta vegada, també va rebujar Romeu l'oferta escrivint-li:
Poc de temps despuix va rebre una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant quasi desamparat i a soles.
Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'Alacant que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a Bunyol on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en Dosaigües, lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de Requena, el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia 30 de maig de 1812.
A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència.
Captura i mort
Aixina, en juny de 1812, lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa[3] a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,[4] va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en Llíria, que Romeu es dirigia en només 40 cavalls en direcció a Sot de Chera, en les montanyes de la Serrania Valenciana prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre Sot de Chera en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.
Al matí següent, el 7 de juny, Romeu fon conduït cap a Valéncia, on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causes gala, influint en els seus conciutadans i conseguir aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de Valéncia, envià el tinent Gavilán a convéncer a Romeu que s'unixca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:
Saint-cyr i Mazzuchelli, queden admirats de la seua honradea pero intenten convéncer-lo per atres mijos. Sabent que Romeu era amic de D. Manuel Domingo Morales, Oïdor de l'Audiència, i D. Juan Álvarez Posadilla, fiscal de la mateixa, Suchet va ordenar que els seus amics li feren saber per escrit que si reconeixia a José I com a rei, ho declararien presoner de guerra, i en cas contrari ho condenarien a mort.
Romeu rep la carta dels seus amics pero els contesta en una nova negativa en una carta escrita.
Durant el consell de guerra va continuar en la mateixa actitut heròica, deslligant la ira de Mazzuchelli. A pesar de tot, la comissió de guerra no es va atrevir a fallar en un procés que l'acusat havia de considerar-se com un presoner de guerra. A pesar d'això Suchet, va preguntar quan se li va informar si Romeu s'havia retractat en la seua declaració i si s'havia somés al govern de S.M. a l'informar-li que no, Suchet va dir “Puix tampoc es retracta el Mariscal de l'Imperi” i va prendre la ploma i va escriure:
Suchet li va oferir novament perdonar-li la vida a canvi que es retractara. Novament es va negar.
Aixina, el matí del 12 de juny de 1812, va entrar Romeu a la plaça del Mercat, on s'havia alçat un cadafal i situat enfront del patíbul va exclamar:
Romeu fon penjat en 34 anys d'edat, deixant en el major abandó i misèria dona i 3 fills.
Els seus restes van ser acompanyats pels confrares de la Confraria de la Mare de Deu dels Desamparats fins al cementeri de Carraixet, en Tavernes Blanques. El cementeri, junt en el barranc del Carraixet, està dedicat exclusivament per als ajusticiats. Allí reposen les restes mortals de Romeu en una fosa comú.
Reconeiximent
Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del Mariscal Suchet. La junta superior provincial de Valéncia, el 16 de juny de 1812, va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.
Quan Ferran VII fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de Gandia i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.
En 1888, en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. Antonio Chabret. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'Ajuntament. En la década de 1970, es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any 2000 se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe.
Per orde de l'ajuntament, en 1974, es va construir un nou monument més modern i gran que es va ubicar en la plaça de la Glorieta. Fon inaugurat el 24 d'octubre de 1976.
L'any 1888 es va canviar el nom del carrer on va viure, el carrer Tintorer, passant-se a nomenar carrer Romeu, on es va colocar una placa de marbre que aixina ho recorda.
En 1888, la regent Maria Cristina va decidir otorgar al seu primer net varó, D. José Romeu Crespo, el títul de Comte de Sagunt,
En 1908, en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en 1888 D. Antonio Chabret.
En 1912, en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en Sagunt i Valéncia, en processons cíviques en les dos ciutats. En Valéncia es descobrix una làpida commemorativa en la Llonja, lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de Valéncia en 1812. En Sagunt s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte van pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. Teodoro Llorente.
En Valéncia, prop del carrer Sagunt, l'Ajuntament va dedicar un bust a l'héroe Romeu, obra de l'escultor Florencio Ramón. És un bust realisat en pedra i colocat sobre una columna en capitell romà.
Vore també
Referències
- ↑ Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del Regne de Valéncia. El manuscrit es titula Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.
- ↑ José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"
- ↑ 10.000 pessetes segons la tradició
- ↑ Segons conta Blasco Ibáñez en la seua novela Per la Pàtria.
Bibliografia
- Sagunt. La seua història i els seus monuments.Chabret, Antonio.Sucesores de N. Ramírez i CIA. Barcelona. Ed. cit. Vol II 1908.
- Diccionario Biogràfic del Camp de Morvedre. Llueca, Emilio. Associació Cultural l'Archiu. Sagunt. 2008.
- Romeu. Héroe de l'Independència. Cueco Adrián, José Mª. Publicaciones de l'Ilm. Ajuntament de Sagunt. Sagunt. 1962
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/José_Romeu_y_Parras de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.