Torres dels Serrans
Les Torres de Serrans foren construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet. La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que lis dona nom.
Introducció
El monument, és una mostra del gòtic militar i va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931. Dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.
- Un eixemple lo tenim en este fragment d'En Ricart Garcia Moya:
- “ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lansquenets alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia.
- Precisament, els alemanys van tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya.
- Hi ha molts detalls que han sigut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit."(...)
- "Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; després "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, ab oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes.
- Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".Archiu:Real Senyera Coronada.jpgReal Senyera Coronada
- Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".
Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys v companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."
L'edifici.
Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el sigle XIV. La porta està disposta a gola oberta.
La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.
Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del segle XIX i principis del segle XX, la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.
Atres funcions
Presó
Les Torres de Serrans albergarien des de fins del sigle XVI i fins al sigle XIX una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de 1865 començà el derrocament de la muralla de Valéncia. A continuació aportem algunes senyes històriques i anécdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor Ricart Garcia Moya, que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del Regne i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.
Funció simbòlica i avís de guerra.
"EI 7 de juny s'activà la maquinària bèlica del Regne en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres de Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma". Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la Real Senyera." (RGM)
Pistes de la llabor defensiva
“En la seua part posterior podem observar la bella escala i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.
Esta campana va patir una mossa en 1813 durant el sege de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, per lo que està fora d' us. (...)
Per a rematar
La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels monuments històrics i artístics mes bells de Valéncia.
Les Torres de Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta unes de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.
En els durs anys de la Guerra Civil varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fons pictòrics del Museu del Prat. Han sigut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en Londres en 1585, i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de 1672. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per Napoleó en 1813, es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.
Des de l'any 1404 en el Rei Martí I l'Humà i fins a 1976, en el Rei Joan Carles I, les torres han sigut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)