Bugia d'un motor de cicle Otto.

La bugia és l'element que produïx l'encés de la mescla de combustible i oxigen en els cilindres, per mig d'una purna, en un motor de combustió interna d'encés provocat (MEP), tant alternatiu de cicle Otto com Wankel. El seu correcte funcionament és crucial per al bon desenroll del procés de combustió/expansió del cicle Otto, ya siga de 2 temps (2T) com de 4 temps (4T) i pertany al sistema de encés del motor.

Història

Les primeres patents per a la bugia són de Nikola Tesla, en 1898.[1] Casi al mateix temps Richard Simms (GB 24859/1898, 1898) i Robert Bosch (GB 26907/1898). Karl Benz també té el crèdit d'esta invenció. Pero només deu donar-se crèdit a la primera d'elles comercialment viable econòmicament i d'alt voltage inventada per l'ingenier de Robert Bosch cridat Gottlob Honold en 1902 que va fer possible el desenroll dels motors de combustió interna.

  1. Plantilla:Palés USPTO en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida