Corrent elèctrica
Revisió de 23:04 18 nov 2016 per Posmo (Discussió | contribucions)
La corrent elèctrica està definida per conveni en sentit contrari al desplaçament dels electrons.
Diagrama del efecte Hall, mostrant el fluix de electrons. (en lloc de la corrent convencional).
Llegenda:
1. Electrons
2. Sensor o sonda Hall
3. Imans
4. Camp magnètic
5. Font d'energia
Descripció
En l'image A, una càrrega negativa apareix en la vora superior del sensor Hall (simbolisada en el color blau), i una positiva en la vora inferior (color roig). En B i C, el camp elèctric o el magnètic estan invertits, causant que la polaritat s'invertixca. Invertir tant la corrent com el camp magnètic (image D) causa que la sonda assumixca de nou una càrrega negativa en el cantó superior.
Llegenda:
1. Electrons
2. Sensor o sonda Hall
3. Imans
4. Camp magnètic
5. Font d'energia
Descripció
En l'image A, una càrrega negativa apareix en la vora superior del sensor Hall (simbolisada en el color blau), i una positiva en la vora inferior (color roig). En B i C, el camp elèctric o el magnètic estan invertits, causant que la polaritat s'invertixca. Invertir tant la corrent com el camp magnètic (image D) causa que la sonda assumixca de nou una càrrega negativa en el cantó superior.
La corrent elèctrica o intensitat elèctrica és el fluix de càrrega elèctrica per unitat de temps que recorre un material.[1] Es deu al moviment de les càrregues (normalment electrons) en l'interior del material. En el Sistema Internacional d'Unitats s'expressa en C/s (coulombs sobre segon), unitat que es denomina amperi. Una corrent elèctrica, ya que es tracta d'un moviment de càrregues, produïx un camp magnètic, un fenomen que pot aprofitar-se en el electroimant.
L'instrument usat per a medir l'intensitat de la corrent elèctrica és el galvanómetro que, calibrat en amperis, es diu amperímetro, colocat en série en el conductor per el que circula la corrent que es desija medir.