Acadèmia Valenciana de la Llengua

Image de prensa

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució de la Generalitat Valenciana de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de 1998, que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.

Fon pactada perJordi Pujol conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern de Eduardo Zaplana[1], en el nomenat Pacte de Reus, en el despropòsit d'acostar la llengua valenciana a la catalana i aixina poder denominar oficialment al valencià, com català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del pancatalanisme[2] per mig de subvencions millonàries.[3].

Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües .[4]

El funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes [5]

La seua normativa es basa en les Bases ortogràfiques de Castelló, que foren creades pel català Pompeu Fabra, esta normativa no representa al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians i no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat el 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la mateixa llengua que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts Països Catalans. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El Poble Valencià no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament a d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al catalanisme.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua subvenciona econòmicament la publicació oficial Unitat Jove de l'organisació política jovenil del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Jove [6].

El seu estàndart

El seu estàndart és una barreja entre el valencià parlat i la parla de Barcelona. Est estàndar és el oficial com a "valencià" en la Comunitat Valenciana. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:

  • 1er eixemple:
    • AVL: Esta/aquesta vesprada /ves'prada/ anirem amb la xiqueta a les falles.
    • Valencià: Esta vesprada /ves'pra/ anirem en la chiqueta a les falles.
    • Català: Aquesta tarda anirem amb la nena a les falles.
  • 2º eixemple:
    • AVL: Nosaltres anirem endavant.
    • Valencià: Mosatros/nosatros anirem avant.
    • Català: Nosaltres anirem endevant.

Vore també

Dictàmen de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictàmen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...
... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Referències

Enllaços externs