Casa de Wessex
La casa de Wessex és la dinastia saxona que va governar el Regne de Wessex, al suroest d'Anglaterra, i que eventualment unificaria tots els regnes d'Anglaterra sota el seu poder.
També és nomenada la casa de Cerdic, ya que Cerdic de Wessex (519–534) és considerat el primer rei de la nissaga. L'any 871, el seu descendent Alfred el Gran se convertix rei de tot Anglaterra, i la dinastia mantigue la posició fins al 1016 en Edmund II. Este periodo, en qué el domini de la casa de Wessex era sovint disputat pels vikings danesos, és conegut com el periodo saxó.
El rei danes Svend Barbaforcada va reclamar al tro el 1013, i va mamprendre la conquista d'Anglaterra, que acabà en l'exili de la casa de Wessex. Ell i els seus successors regnarien fins al 1042, en què la dinastia de Wessex va ser restaurada per un breu periodo. El 1066, els normands van conquistar Anglaterra, en una decisiva victòria en la Batalla de Hastings, en què morí Harold II, l'últim monarca de l'estirp.
Els intents dels anglosaxons de reinstaurar un rei autòcton en la persona d'Edgar Aetheling, un nét d'Edmund II, van resultar infructífers i la dinastia normanda es va perpetuar al tro. Més tart, una neboda d'Edgard (Matilde d'Escòcia) es casaria en el rei normant Enric I, creant un víncul entre les dos cases.