Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Nort | |||
| • Partit judicial: | Moncada | |||
| Ubicació: | 39°32′41″N 0°22′59″O | |||
| • Altitut: | 35 msnm | |||
| Superfície: | 2 km² | |||
| Població: | 2.801 hab. | |||
| • Densitat: | 1.429 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alfarer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46115 | |||
| Festes majors: | Segona decena d'agost | |||
| Alcalde: | Enrique Miguel Cuñat Sese (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alfara del Patriarca és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
Geografia
El escàs terme municipal de dos km² està situat en l'Horta de Valéncia. Per això els accidents geogràfics son mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el casc urbà a una altitut de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet que travessa el terme municipal de nort a sur a escassa distancia del casc urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de gota freda en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la Sequia Real de Moncada.
Localitats llimítrofs
Foyos, Moncada, Vinalesa i ab las pedanies valencianes de Carpesa i Benifaraig.
Història
Com la majoria de localitats de la comarca Alfara del Patriarca fon una alqueria musulmana. Fon reconquistada per Jaume I d'Aragó en 1249 que després la cedí a Ximén Pérez de la localitat aragonesa de Tarazona. Posteriorment fon cedida a Guillén Jafer i a Bonifaci Ferrer que la convertí en senyoriu.
En 1396 fon adquirida per Bertomeu Cruilles. En mans d'esta família permaneixqué fins a finals del segle XVI següent responsables de la construcció del conegut com Palau de Cruilles un dels monuments més destacats de la localitat.
La família Cruilles vengué la localitat a Sant Joan de Ribera, arquebisbe de Valéncia també conegut com el Patriarca següent cedida anys més tart al Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, fundat també per Sant Joan de Ribera.
En 1819 s'independisà del colege del Corpus Christi com parròquia de la propenca localitat de Moncada.
Durant les Guerres carlistes fon escenari d'incursions de les tropes del general Cabrera i de la partida de El Serrador.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Enrique Miguel Cuñat Sese | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta ab una població de 2.801 habitants en 2005. El casc urbà se troba conurbat al de Moncada i este al de la pedania valenciana de Massarrojos formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.342 | 1.575 | 1.810 | 2.230 | 2.272 | 2.349 | 2.508 | 2.777 | 2.851 | 2.818 | 2.683 | 2.801 | 2.858 |
Economia
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de regadiu destacant els tarongers i les llimeres, les creïlles, la dacsa i diverses hortalices.
No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.
Monuments
Monuments religiosos
- Iglésia Parroquial. Edifici barroc edificat en 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.
Monuments Civils
- Casa de la Sirena. És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
- Palau de Cruilles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que només queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del casc urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat Monument d'Interés Cultural.
Festes
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del mes d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a "la Mare de Déu d'Agost", sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de "carrer" puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vespra de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com es fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, es celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eix any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 es celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, es celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la "festa grossa", en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.
Accessos
La manera més senzilla de aplegar des de la ciutat de Valéncia es a través del camí de Moncada que finalisa en el llímit d'esta última localitat ab Alfara. El poble se troba a 12 km de Valéncia.
També es possible aplegar gràcies a la llínea 1 de MetroValencia gràcies a les estacions de Moncada-Alfara o la de Seminari-CEU ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de Moncada estan a escassos metros d'Alfara.
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfara_del_Patriarca de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.