Wilkinson Eyre Architects
Wilkinson Eyre Architects és un estudi d'arquitectura constituït en 1999 despuix de l'associació de Chris Wilkinson i Jim Eyre. Està considerat com un dels estudis més importants d'Anglaterra.
En 1983 Chris Wilkinson, que havia treballat com a empleat per a Norman Foster, Denys Lasdun, Richard Rogers i Michael Hopkins, va fundar Chris Wilkinson Architects.[1] En 1987 es va associar en Jim Eyre, graduat per l'AA, pero no seria fins a 1999 quan donarien forma a l'actual estudi. Despuix d'una reestructuració interna, l'empresa va tornar a registrar-se en el mateix nom en abril de 2006.
Des de la seua constitució, Wilkinson Eyre Architects ha desenrollat proyectes orientats a diferents sectors, com a educació, cultura, urbanisme, industrial, oficines, comerç, oci o residència. Sobre obres d'ingenieria, han proyectat i construït un elevat número de ponts, com el Mija City Footbridge de Manchester, el Peace Bridge en Derry (Irlanda del Nort), el Bridge of Aspiration de Londres o el Living Bridge de l'Universitat de Limerick. El conjunt de la seua obra es considera innovadora pel disseny de les seues estructures i l'us de nous materials. En 1997 varen ser nomenats com a Dissenyadors de l'Any per la Societat de Dissenyadors d'Anglaterra junt en The Design Council. La seua àmplia llabor els va dur a que en 2001 anaren guardonats en el premi Stirling otorgat pel RIBA,[2] i en 2012 i 2013 se'ls concedira el Premi Lubetkin, també del RIBA, pels proyectes del Centre Financer Internacional de Guangzhou i pels Jardins de la baïa de Singapur,[3] respectivament.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wilkinson Eyre Architects» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.