Anar al contingut

WT1190F

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

WT1190F (9U01FF6, UDA34A3 o UW8551D) va ser un chicotet satèlit artificial de la Terra, considerat fem espacial que va impactar en la Terra el 13 de novembre de 2015 a les 11:48 (UTC +5) (± 1,3 s)[1] en el sur de Sri Lanka, (6:18 UTC 0).

Primer va ser descobert el 18 de febrer de 2013, pel Catalina Sky Survey,[2] pero es va perdre de vista el 29 de novembre de 2012. Va ser novament descobert el 3 d'octubre de 2015, i l'objecte va ser ràpidament identificat com el mateix objecte prèviament avistar per l'equip, que han estat compartint les seues senyes a través de Minor Planet Center de l'Unió Astronòmica Internacional (MPC).

L'objecte lluent en el centre és WT1190F, observat per un telescopi de l'Universitat de Hawái.

Un càlcul va mostrar una òrbita extremadament elíptica,[3] prenent-ho de l'anell de satèlits geoestacionaris a casi el doble de la distància de la Lluna.

WT1190F havia estat orbitant la Terra com un satèlit temporal des de mediats de 2009 (nomenat com Uwais). Si ben no s'han identificat tots els satèlits artificials coneguts, la seua densitat estimada de 0,1 g / cm³ va ser molt menor de lo que caldria esperar d'un objecte natural, ya que inclús l'aigua té una densitat d'1 g / cm³. Per lo tant, els astrònoms de l'Agència Espacial Europea han aplegat a la conclusió de que l'objecte era provable un tanc de combustible d'algun tipo.

Pel seu chicotet tamany, s'esperava que la major part o la totalitat de l'objecte es cremarien en l'atmòsfera abans d'impactar, pero seria visible com una lluenta bola de fòc si el cel no estava nuvolat.

Història

Descobriment

WT1190F va ser descobert per primera volta pel Mont Lemmon, per un participant en el programa d'alçament d'objectes del Catalina Sky Survey propencs a la Terra.

L'objecte va ser identificat en una magnitut aparent de 19,5 el 18 de febrer de 2013, sent designat com UDA34A3, pero es va perdre poc despuix, en un arc d'observació de només 5 hores.

Segon i Tercera trobada

No obstant, se li va tornar a vore el 29 de novembre de 2013 i se li va donar la designació UW8551D, pero es va perdre de nou, sent observable durant 1 hora i 35 minuts.

Va ser retrobat el 3 d'octubre de 2015 i va ser designat com WT1190F. Es va trobar que orbita la Terra, pero no com un satèlit artificial conegut. L'òrbita de l'objecte pronte va ser coneguda, permetent més observacions i l'estudi de la naturalea de l'objecte, que gràcies a una observació anterior va ser datat en juny de 2009.

Òrbita

El tipo d'òrbita que WT1190F tenia no era estable a llarc determini. Un objecte d'este tipo d'òrbita era provable que impactara en la Terra o la Lluna, o adquirir suficient velocitat orbital per a ser expulsat a una òrbita al voltant del Sol.


No era provable que havia estat orbitant la Terra durant décades.[4][5] En 2011 l'òrbita tenia una excentricitat de 0.33 i el perigeu (màxim acostament a la Terra) de 248.000 km (154 000 milles).Es varen passar al voltant de 22.000 km de la Lluna en el 2012 el 24 de maig. En 2013 l'excentricitat havia aumentat a 0,70 i el perigeu disminuït a 105 mil km.

Evolució

Durant l'òrbita de WT1190F, va canviar significativament en lluentor, d'una magnitut aparent 16 en el perigeu, de magnitut 23 en l'apogeu. Va passar la major part del temps en magnitut 20. Açò, combinat en l'acceleració de la pressió solar, l'efecte Yarkovsky i destorbament orbitals freqüents per la Lluna, fa que siga difícil predir en precisió la seua òrbita i l'ubicació. Al voltant d'una hora abans de l'entrada en l'atmòsfera, l'objecte tenia una magnitut de 13,6, més o menys la lluentor de Plutó.

Any Excentricitat Inclinament
2011 0.94 3
2013 0.33 59
2015 0.70 78

Impacte

WT1190F va entrar en l'atmòsfera a 11 km/s.[1] Durant la reentrada es va calcular que va poder haver caigut en l'oceà prop de 100 km fòra de Galle, Sri Lanka. El més propenc enfocament de Galle es va produir durant el vol atmosfèric quan l'objecte tenia una altitut de 45 km i una distància de 51 km. Per als observadors en Colombo, Sri Lanka, l'objecte va començar a 30° sobre el horisó d'una miqueta al suroest. La seua massa no era suficient per a provocar un risc per a la zona, produint una bola de fòc lluent. Els científics volien estudiar WT1190F per a comprendre millor la trayectòria i l'entrada en l'atmòsfera dels satèlits, fem i chicotets asteroides d'òrbita translunar. El Centre Astronòmic Internacional (IAC) i l'Agència Espacial dels Emirats Àraps Units varen utilisar un jet Gulfstream 450 per a estudiar el reingrés des de dalt dels núvols i la bruma. L'equip d'observació en l'aire va capturar en èxit el reingrés en vídeo.[6] L'astrònom Jonathan McDowell va sugerir que WT1190F podria haver segut l'etapa d'injecció translunar per al Lunar Prospector o l'eixida de l'última etapa de la sonda Nozomi de Japó.[1]

Dia Distància a la terra Velocitat (km/s)
13 (moment d'impacte) 0 km 11.3
13 (De matí) 89,914 km 2.8
12 246196 1.4
11 345999 1
10 420800 0.8
8 524608 0.5
5 602399 0.2

Observacions

Els observadors sobre el terreny no podien vore la bola de fòc per la pluja, pero l'avió va ser capaç de trobar una obertura en els núvols. La bola de fòc era un objecte simple vista lluenta. Les senyes espectroscòpics adquirits ajudaran a determinar de que estava fet l'objecte.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Rapid Response to the next TC3 Consortium». SETI Institute. Consultat el 10 de novembre 2015.
  2. ↑ «WT1190F, el misteriós objecte espacial que caurà en la Terra» (en es-es). Hipertextual. https://plus.google.com/+alt1040.+Consultat el 10 de giner de 2016.
  3. ↑ «WT1190F: l'estrany rebuig espacial que caurà sobre la Terra el 13 de novembre - 20minuts.és». 20minuts.es - Últimes Notícies. https://plus.google.com/+20minuts.+Consultat el 10 de giner de 2016.
  4. ↑ Watson, Traci. «Falling space debris traced to 1998 llunar mission», Nature, 13 de giner 2016. Consultat el 18 de giner 2015.
  5. ↑ Watson, Traci. «Incoming space junk a —scientific opportunity», Nature News, 23 d'octubre 2015. Consultat el 29 d'octubre 2015.
  6. ↑ King, Bob (13 de novembre 2015). «Spectacular Breakup of WT1190F Seen by Airborne Astronomers». Universe Today. Consultat el 13 de novembre 2015.