Anar al contingut

Subsilvano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El subsilvano () és un dialecte o variant de la llengua romanche. S'utilisa en el Domleschg, en l'Heinzenberg, en el Schams i en el Val Ferrera del cantón suís dels Grisones.

La primera versió escrita d'esta variant data de 1601, quan el mestre Daniel Bonifazi (1574–1639), actiu en el castell de Fürstenau, va redactar un catecisme concebut per a us escolar.[1] Empero, en l'actualitat, a nivell escolar solament s'utilisa en la localitat de Donat. Hi ha dialectes emparentats en el subsilvano que es parlen en la regió de Imboden (Plaun), no obstant la qual cosa, en dita zona s'utilisa el suprasilvano com a variant escrita.

La Lia Rumantscha té al seu càrrec l'edició de les obres lliteràries més notables en este dialecte.

Bibliografia

  • Corrado Conforti, Lindo Cusimano, Bartolome Tscharner: An lingia directa 1 – Egn curs dona rumàntsch sutsilvan. Lia Rumantscha, Coira, 1997–[1998], OCLC 77653447.
  • Wolfgang Eichenhofer (ret.): Pledari: sutsilvan – tudestg = Wörterbuch: Deutsch – Sutsilvan. Lehrmittelverlag dones Kantons Graubünden, Coira 2002, OCLC 254183374.
  • Anne-Louise Joël: Giuseppe Gangale und der Konflikt um die Acziún Sutselva Rumantscha, 1943–1949. En: Annalas dona la Societad Retorumantscha 119, 2006, pág. 97–130.
  • Mathias Kundert: Der Sprachwechsel im Domleschg und am Heinzenberg (19. und 20. Jahrhundert) (= Quellen und Forschungen zur Bündner Geschichte. Vol. 18). Kommissionsverlag Desertina, Coira 2007, ISBN 978-3-85637-340-5.
  • Clau Solèr, Theodor Ebneter: Heinzenberg/Mantogna Romanisch (= Schweizer Dialekte in Text und Ton. [Abt.] 4; Romanisch und Deutsch am Hinterrhein/GR. Heft 1). Verl. dones Phonogrammarchivs der Universität Zürich, Zuric 1983, OCLC 886770256 (en casset).
  • Clau Solèr, Theodor Ebneter: Romanisch im Domleschg (= Schweizer Dialekte in Text und Ton. [Abt.] 4; Romanisch und Deutsch am Hinterrhein/GR. Band 3). Phonogrammarchiv der Universität Zürich, Zuric 1988, ISBN 3-907538-02-1 (en casset).

Referències

  1. ↑ Blanke, Huldrych (4 d'agost de 2003). «Ein Förderer der Muttersprache» (en de). NZZ Online. Consultat el 23 de febrer de 2019.


Referències