Anar al contingut

Reurbanisació El Silenci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reurbanisació El Silenci
Per a atres usos d'este terme vore El Silenci.

La Reurbanisació El Silenci o simplement El Silenci és una urbanisació de Caracas, Veneçuela que es troba dins del Caixco Central d'eixa ciutat en la Parròquia Catedral del Municipi Libertador.

Història

El president Isaías Medina Angarita, junt al governador del Districte Federal, Luis Gerónimo Pietri; el ministre d'Obres Públiques, Manuel Silveira, i el director-gerent del Banc Obrer, Diego Nucete Sardi, en l'inici del derrocament dels immobles del Silenci, 25 de juliol de 1942.

A penes fundada Caracas en 1567 se li va denominar El Tartagal a l'àrea que hui ocupa El Silenci. Per a eixe moment es tractava d'un camp a l'oest de les 25 pomes originals de la ciutat i Garcí González de Silva va comprar eixos terrenys pocs anys despuix de la fundació de Caracas. El nom El Silenci es presumix es va originar després d'una epidèmia que va causar la mort a tots els habitants d'eixa zona.[1]


Durant sigles es varen seguir assentant barriades pobres en eixa àrea, fins que el govern d'Isaías Medina Angarita decidix ordenar el derrocament de totes les cases, bars i prostíbuls que es trobaven en la zona per a donar pas a la reurbanisació del Silenci el 25 de juliol de 1942. Les llabors de construcció es varen iniciar el 4 de giner de 1943, sent l'arquitecte Carlos Raúl Villanueva l'encarregat del seu disseny junt en l'escultor Francisco Narváez.

Croquis de disseny de l'Urbanisació El Silenci.

El Bloc N° 1 va ser iniciat en febrer de 1944. El primer dels blocs en ser inaugurat va ser el N° 7 el 5 de juliol de 1944. El 26 d'agost de 1945 és inaugurada la Reurbanisació El Silenci, en 7 blocs i dos places, la Plaça O'Leary en el centre de la zona i la Plaça Miranda ubicada a l'est de l'urbanisació. En 1969 el proyecte va rebre el Premi Construcció otorgat per la Cambra Veneçuelana de la Construcció.[2] En 1999 El Silenci és declarat be d'interés cultural. Des de 2003 l'Alcaldia de Libertador recupera l'àrea de lo que des de llavors es diu Urbanisació El Silenci.[3]

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Carballo Perichi, C. (1991), Els últims dies d'aquella dels sostres rojos, o els ‘plans’ abans de el ‘pla’; en AAVV. "El Pla Rotival. La Caracas que no va ser 1939-1989. Un pla urbà per a Caracas". Caracas: UCV, Institut d'Urbanisme, pp. 49-72.


Referències