Ret de sensors


Una ret de sensors (de l'anglés sensor network) és una ret d'ordenadors menudíssims («nodos»), equipats en sensors, que colaboren en una tasca o més tasques comunes.
Les rets de sensors estan formades per un grup de sensors en certes capacitats sensitivas i d'actuació inalàmbrica, els quals permeten formar rets ad hoc, sense infraestructura física preestablida, ni administració central.
Les rets de sensors inalàmbrics (en anglés, wireless sensor networks, abreviadament WSN), també cridades rets de sensors i actuadors (wireless sensor and actuator networks, WSAN) són sensors autònoms espacialment distribuïts per a monitorizar condicions físiques o ambientals, com a temperatura, sons, pressió, etc i per a passar les seues senyes de forma cooperativa a través de la ret a atres ubicacions. Les rets més modernes són bidireccionals, que permeten el control de l'activitat del sensor.
Una ret de sensors inalàmbrics mòvils (mobile wireless sensor network, MWSN) és una ret de sensors sense cables de interconexió (WSN) en la que els nodos dels sensors són mòvils. Les rets MWSNs són més chicotetes que les seues predecessores. MWSNs són molt més versaitles que les rets de sensors estàtics i poden desplegar-se en qualsevol escenari i enfrontar-se en canvis tecnològics ràpits
Estes rets de sensors i actuadors inalàmbrics s'utilisen en molts camps industrials i de consum, com a monitorisació i control de processos industrials, monitorisació de la salut per mig de màquines, sistemes ciberfísicos, domòtica, detecció ambiental, etc.
Es caracterisen per la seua facilitat de desplegament i per ser autoconfigurables, podent convertir-se en tot moment en emissor, receptor, oferir servicis d'encaminada entre nodos sense visió directa, aixina com registrar senyes referents als sensors locals de cada nodo. Una atra de les seues característiques és la seua gestió eficient de l'energia, que els permet obtindre una alta taxa d'autonomia que les fan plenament operatives[1].
La miniaturisació d'ordenadors creixent va donar a llum l'idea de desenrollar computadores extremadament chicotetes i barates que es comuniquen de forma inalàmbrica i s'organisen autónomament. L'idea d'estes rets és repartir aleatoriament estos nodos en un territori gran, el qual els nodos observen fins que els seus recursos energètics s'agoten. Els atributs «chicotet», «barat» i «autònom» varen donar a conéixer l'idea com pols inteligent (smart dust)[2][3].
Pel moment, les rets de sensors és un tema molt actiu d'investigació en vàries universitats, encara que ya escomencen a existir aplicacions comercials basades en este tipo de rets. La ret de sensors fins a la data més gran va consistir de 800 nodos i va ser posada en servici el 27 d'agost de 2001 per a duració breu en l'universitat de Berkeley per a demostrar la potència d'eixa tècnica en una presentació. Alguns sistemes han resultat ser aplicable molt variadament, per eixemple Berkeley Malnoms, Pique-Ràdio, Smart-Dust i WINS.
Història
L'evolució de rets de sensors té el seu orige en iniciatives militars. Per això no hi ha molta informació sobre la font de l'idea.
Com a predecessor de les rets de sensors moderns es considera Sound Surveillance System (SOSUS), una ret de boyas sumergides instalades en els Estats Units durant la Guerra Freda per a detectar submarins usant sensors de sò.
L'investigació en rets de sensors prop de 1980 va començar en el proyecte Distributed Sensor Networks (DSN) de l'agència militar d'investigació alvançada d'Estats Units Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA).
És provable que hui mateixa hi haja proyectes militars que seguixquen fent investigacions en eixa àrea.
Àrees d'aplicació
Passant de llarc les aplicacions militars, estes tenen usos civils interessants com veem a continuació:
- Eficiència energètica: Ret de sensors s'utilisen per a controlar l'us eficaç de l'electricitat, com el cas de Japó i Espanya.
- Entorns d'alta seguritat: Existixen llocs que requerixen alts nivells de seguritat per a evitar atacs terroristes, tals com a centrals nuclears, aeroports, edificis del govern de pas restringit. Ací gràcies a una ret de sensors es poden detectar situacions que en una simple cambra seria impossible.
- Sensors ambientals: El control ambiental de vastes àrees de bosc o d'oceà, seria impossible sense les rets de sensors. El control de múltiples variables, com a temperatura, humitat, fòc, activitat sísmica aixina com unes atres. També ajuden a experts a diagnosticar o previndre un problema o urgència i ademés minimisa l'impacte ambiental del presència humana.
- Sensors industrials: Dins de fàbriques existixen complexos sistemes de control de calitat, el tamany d'estos sensors els permet estar allí a on es requerixca.
- Automoció: Les rets de sensors són el complement ideal a les cambres de tràfic, ya que poden informar de la situació del tràfic en ànguls morts que no cobrixen les cambres i també poden informar a conductors de la situació, en cas d'emboç o accident, en lo que estos tenen capacitat de reacció per a prendre rutes alternatives.
- Medicina: És un atre camp prou prometedor. En la reducció de tamany que estan sofrint els nodos sensors, la calitat de vida de pacients que tinguen que tindre controlada els seus constants vitals (pulsacions, pressió, nivell de sucre en sanc, etc), podrà millorar substancialment.
- Domòtica: El seu tamany, economia i velocitat de desplegament, ho fan una tecnologia ideal per a domotizar la llar a un preu assequible.
És imaginable que els nodos no només puguen observar sino també reaccionar per a activar funcions d'atres sistemes.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red de sensores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.