Radioaltímetro

Un radioaltímetro medix l'altura existent entre una aeronau o vehícul espacial i el terreny que sobrevola. Este tipo de altímetro mostra la distància existent entre l'aeronau i la superfície directament baix d'ella, en contraposició dels altímetros baromètrics que indiquen l'altitut sobre un punt predeterminat, normalment el nivell de el mar.
El radioaltímetro va ser inventat en 1924 per l'ingenier Lloyd Espenschied, si be la companyia Bells Labs va tardar 14 anys en aplicar el disseny de Espenschied en un format adaptable a l'us en aeronaus.
Principi
Els radioaltímetros utilisen un radar per a emetre polsos d'ones de radi cap al sol. Estes ones reboten en la superfície i retornen a l'aeronau, calculant esta el temps que ha tardat la senyal en els dos trayectes. Ya que la velocitat de la senyal i el temps transcorregut entre la seua emissió i recepció són coneguts es pot calcular l'altura relativa a la que està l'aeronau.
Referències
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radioaltímetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.