Perforadora

Perforadora

Perforadora de dos orificis

Una perforadora de 3 forats i una atra d'un front a una cinta mètrica per a donar una noció del seu tamany.

Una ilustració que mostra cóm funciona una perforadora.

Una perforadora o trepe de paper és un accessori d'oficina habitual que s'ampra per a practicar perforació en fulls de paper, a sovint en el propòsit d'unir els fulls en anelles.

Història

Alguns estudis afirmen que la perforadora va sorgir en Alemània, en 1886, quan va ser patentada per Friedrich Soennecken. No obstant, en 1885, el coleccioniste d'entrades Benjamin Smithemy de Massachusetts (Estats Units), va crear un artilugio similar per a marcar-les.

En 1893, el nortamericà Charles Brooks va patentar una atra perforadora en un procediment millorat.

Mecanisme

Una ilustració que mostra la posició i tamany de les perforació

Una perforadora típica, siga d'un forat o de múltiples, té una llarga palanca que s'usa per a eixercir pressió sobre un cilindre esmolat que traspassa una o varis fulls de paper. Com la distància que recorre el cilindre és uns pocs milímetros pot situar-se a un centímetro del fulcre de la palanca. Per a números de fulls reduïts, la palanca no fa falta que siga major a 8 cm per a poder eixercir la força suficient.

Les perforadora industrials —per a centenars de fulls— tenen braços molt més llarcs, pero seguixen el mateix funcionament.

Vore també

• En metals: trepe, ranurado, trépano i trepanado
• Grapadora