Palermo Chic

Ubicació relativa de Palermo Chic.

Edifici en Barri Parc.

Barri Parc o Palermo Chic és una subzona residencial del barri Palermo de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. Confrontant pel sur en el barri de Recoleta, la subzona palermitana està delimitada aproximadament per l'Avinguda del Libertador, entre els carrers Tagle i Cavia, i les vies del ferrocarril.

És una de les zones més cotisades de la ciutat.

Història

Vista de Barri Parc en 1928.

El terreny va ser adquirit per Juan Manuel de Roses en giner de 1848 i entregat com a regal al seu edecán, Nicolás Mariño. A la mort d'este en 1850, la seua dòna, María Rodríguez, va posseir la vivenda fins despuix de la batalla de Casers, quan la va permutar per una atra en Màxim Elía. Durant la década de 1860, els Elía varen permetre que es construïren vies de ferrocarril a lo llarc del terreny. En 1885, la propietat va passar a mans de l'aristócrata Saturnino Unzué, qui va usar el terreny per a la cria de cavalls per a turf i l'espai per a realisar exposicions.

Va ser dissenyat en 1912 per l'arquitecte paisajista Carlos Thays (director de Parcs i Passejades Públiques) quí va entrevore un Buenos Aires distint, en un barri de curves i diagonals, i molta vegetació autòctona. En els seus començos li'l va conéixer com a Barri Grand Bourg.

Aprofitant els terrenys utilisats en els festejos del Centenari en 1910 per a l'Exposició Industrial, Thays va proyectar dos sectors diferenciats pel disseny dels seus carrers a un costat i a l'atre de l'Avinguda Centenari (hui Figueroa Alcorta): el sector al sur s'organisava al voltant d'una plaça pública en un marcat eix de simetria, i el sector al nort tenia un pla radial en eix en una poma redona i un passage cridat Ombú. Es varen construir tant grans residències sobre amplis lots, com el Palau Errázuriz, hui Museu d'Art Decoratiu, o l'actual Embaixada d'Espanya; com petit hôtels i cases d'estil Tudor sobre terrenys més angosts.

A partir de la década de 1940, el barri va començar a canviar el seu perfil, i varen començar a construir-se els edificis de departaments, tant en terrenys que encara estaven sense ocupar, com sobre els que tenien cases que varen ser demolides. En l'actualitat, abunden els edificis moderns, particularment sobre les Avingudes del Libertador i Figueroa Alcorta, a on també està el MALBA (Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires).

Vista aérea presa en 1939. El barri encara no estava totalment edificat.

Característiques

Barri Parc és una de les zones més cotisades de tota la ciutat. En ell viuen reconegudes personalitats millonàries de l'àmbit de l'espectàcul nacional com: Graciela Alfano, Mirtha Legrand, Susana Giménez, del polític com: Diego Santilli, Horacio Rodríguez Larreta dels mijos com: Mariano Grondona, Maurici D'Alessandro i Mariana Gallego, del deportiu com: Carlos Bianchi i empresaris millonaris com: Eduardo Costantini.

Este barri d'elite, tranquil per a els qui aixina ho desigen, es troba a minuts de les zones de les principals activitats bancàries i corporatives de Buenos Aires (microcentro i Port Madero), com aixina també d'espargiment nocturn (Recoleta, Palermo Soho, Palermo Hollywood i Les Cañitas).

Es destaca els seus carrers empedrades, angostes i circulares, plenes d'arbres. És un barri silenciós a on viuen famílies de classe alta, millonaris i famosos argentins. Es poden apreciar grans casonas antigues, cases grans i fins a inclús algunes mansions. Per dins en estes cases, es destaca el lux i la cantitat de mucamas i empleats que hi ha treballant en elles.

Curiosament està a pocs metros de Vila 31 (separada per les vies de tren que van cap a l'estació Retire), una de les zones més deprimides de l'Argentina, reflectint la desigualtat social que hi ha en el país i en la pròpia capital porteña.

Vore també

• L'Illa (Buenos Aires)