PH
El pH en fase acuosa en la vida cotidiana:Plantilla:Citation needed | |
Substància | pH aproximado |
---|---|
Drenage miner àcit (DMA) | |
Àcit d'una bateria | |
Àcit gàstric | |
Suc de llima | |
Beguda de cola[1] | |
Vinagre | |
Suc de taronja o de poma | |
Cervesa | |
Café | |
Té | |
Pluja àcida | |
Llet | |
Aigua | |
Saliva | |
Sanc | |
Aigua de mar | |
Sabó | |
Lleixui | |
El pH és una mesura d'acidea o alcalinitat d'una dissolució. El pH indica la concentració d'ions hidrogen [H]+ presents en determinades dissolucions.[2]
La sigla significa: potencial hidrogen o potencial d'hidrogenions, (pondus hydrogenii o potentia hydrogenii; del latín pondus, n. = peso; potentia, f. = potencia; hydrogenium,n. =hidrógeno). Este terme va ser falcat pel bioquímic danés S.P.L.Sørensen (1868-1939), qui ho va definir en l'any 1909 com l'opost del logaritme en base 10 o el logaritme negatiu, de la activitat dels ións hidrogen. Açò és:
{{{1}}}
Esta expressió és útil per a dissolucions que no tenen comportaments ideals, dissolucions no diluïdes. En lloc d'utilisar la concentració d'ions hidrogen, s'ampra l'activitat (a), que representa la concentració efectiva.
El terme "pH" s'ha utilisat universalment per lo pràctic que resulta per a evitar el maneig de sifres llargues i complexes. En dissolucions diluïdes, en lloc d'utilisar l'activitat de l'ió hidrogen, se li pot aproximar amprant la concentració molar de l'ió hidrogen.
Per eixemple, una concentració de [H3O+] = 1×10−7M, lo que equival a: 0.0000001 M i que finalment és un pH de 7, ya que pH = –log[10−7] = 7.
En dissolució aquosa, l'escala de *pH varia, típicament, de 0 a 14. Són àcides les dissolucions en pH menors que 7 (el valor de l'exponent de la concentració és major, perque hi ha més ions hidrogen en la dissolució). Per un atre costat, les dissolucions alcalines tenen un pH superior a 7. La dissolució es considera neutra quan la seua pH és igual a 7, per eixemple l'aigua.
{{{1}}}
Definició[editar | editar còdic]
El pH es definix com el logaritme negatiu en base 10 de la activitat dels ióés hidrogen:
{{{1}}}
Es considera que p és un operador logarítmic sobre la concentració d'una dissolució p = –log[...]. També es definix el pOH, com el logaritme negatiu de la concentració d'ions hidròxit. pOH = –log [OH-].
ya que l'aigua està adulterada en una chicoteta extensió en ions [OH–] i [H3O+], es té:
- K (constant)w (water; aigua) = [H3O+]·[OH–] = 10–14, on [H3O+] és la concentració de ions hidrogene, [OH−] la d'ions hidroxil, i Kw és una constant coneguda com producte iònic de l'aigua, que val 10−14.
Per lo tant,
- log Kw = log [H+] + log [OH–]
- –14 = log [H+] + log [OH–]
- 14 = –log [H+] – log [OH–]
- pH + pOH = 14
Per lo que es poden relacionar directament els valors del pH i del pOH.
En dissolucions no aquoses o fòra de condicions normals de pressió i temperatura, un pH de 7 pugues no ser el neutre. El pH al com la dissolució és neutra està relacionat en la constant de dissociació del dissolvent en el que es treballe.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Plantilla:Citation sur le site de l’académie d’Orléans-Tours - referencia incorrecta o link roto
- ↑ , MacGraw-Hill. ISBN 978-607-15-0928-4.