Anar al contingut

Monasteri de Sant Teodosio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri de Sant Teodosio

El Monasteri de Sant Teodosio[1] és el nom d'un monasteri ubicat a l'est del llogaret d'Al-Ubeidiya (antiga Cathismus), a 12 quilómetros a l'est de l'actual Belén (Cisjordània), en la mateixa vora del desert de Judea.[2] És històricament el primer monasteri, o laura, de monges ermitaños de Palestina.

Història

[editar | editar còdic]

Segons la tradició cristiana, el monasteri de Sant Teodosio, també conegut en àrap com Deir Dosi o Deir Ibn Obeid,[2] s'ubica en el lloc a on els tres Reis Macs varen fer un descans en el seu camí de regrés de la seua visita al chiquet Jesús en Belén.[2] Conta el història que Deu es va aparéixer als Reis Macs i els va advertir de que prengueren una ruta alternativa en el seu camí de regrés, evitant trobar-se en Herodes, qui els havia demanat que tornaren a vore-li per a dir-li el lloc exacte del naiximent de Jesús.[3][4] De fet, la cova a on els Reis Macs varen descansar és hui una de les principals seccions del monasteri.[2]

El monasteri va ser fundat en l'any 476 per Teodosio Cenobiarca[2] i va tindre la seua época dorada entre els sigles V i VII, moment en el que va albergar fins a quatre iglésies i uns 700 monges i monges, aixina com atres 2.500 seguidors que vivien en les afores del monasteri.[2]

Ademés de l'iglésia a on se celebraven les misses, va haver una escola de teologia en tallers, estables i atres instalacions, tots els quals varen ser devastats per l'atac persa en l'any 614, que va derivar en la massacre d'uns 5.000 religiosos. El monasteri va recuperar en part la seua prosperitat en el XII, pero en la marcha dels Creuats en el XV es va decidir evacuar-ho, sent ocupat per la tribu dels Ibn Obeid; d'ahí el nom que ha rebut des de llavors en la llengua àrap.[2]

En 1881, el director de l'Escola de Teologia Sagrada Creu de Jerusalem va comprar les ruïnes del monasteri a un grup de beduïns, i en 1896 el Patriarca de Jerusalem va posar la primera pedra del nou monasteri, que va anar finalment inaugurat en 1952.[2] Encara es poden visitar en el monasteri restants de mosaics, columnes i canalisacions d'aigua subterrànees d'época bizantina i creuada.[4] Una série de 18 escalons duen a una cova en murs blancs que marquen el lloc a on els restants de Sant Teodosio descansen.[4] Hui en dia viuen 12 monges greco-ortodoxos en ell.[3]

Instalacions

[editar | editar còdic]

Una cova de murs blancs marca el lloc a on Sant Teodosio, el fundador del monasteri, va ser enterrat despuix de la seua mort en l'any 520. Junt a ell yacer també els restants de la seua mare i de la seua germana. El monasteri ha segut reformat per a fer-ho accessible a visitants en movilitat reduïda i a persones velles. També és adequat per a chiquets i posseïx aparcament gratuït.[4]

El monasteri està obert dissabtes, dumenges, dilluns, dimarts i dijous de 9ː00 a 15ː00. Dimecres i divendres permaneix tancat. L'entrada és gratuïta.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Tomba de Sant Teodosio el Cenobiarca» (en espanyol). Consultat el 2 de setembre de 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Antepassatsː Iglésia Ortodoxa. Beit Sahour. Palestina. «Monasteri de Sant Teodosio» (en inglés). Archivat des d'el original, el 26 de març de 2017. Consultat el 26 de març de 2017.
  3. 3,0 3,1 Atles Tours. «Monasteri de Sant Teodosio» (en inglés). Consultat el 25 de març de 2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Go Bethlehem. «Monasteri de Sant Teodosio, Belén» (en inglés). Consultat el 26 de març de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]