Anar al contingut

Gros manseng

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arracada de manseng gros en Jurançon.

La gros manseng és un raïm blanc de vi que creix sobretot en el suroest de França. En el País Vasc és coneguda com izkiriot handi.[1] És part de la família de raïms manseng. Produïx vins secs en les regions de Jurançon i Béarn, en el suroest francés. En Gasconya està permesa en les Apellations d'Origine Contrôlée (AOC) Pacherenc du Vic-Bilh, Côtes de Gascogne (Gasconya) i Floc de Gascogne.[2]

Comparació en la petit manseng

Encara que les vinyes de gros manseng i petit manseng semblen molt similars, hi ha distintes diferències. Els raïms gros manseng són més grans i menys susceptibles al coulure. La vinya gros manseng produïx rendiments molts més alts pero el vi resultant és menys elegant i ric que el vi realisat en la petit manseng.[3]

Vins

La gros manseng té potencial per a produir vins en un sabor intens, en una acidea alta i notes a albercoc, codonyer, espècies i florals. El moment de la collita juga un gran paper en el tipo de vi que el raïm produïx. Quan és agarrada en un nivell d'alcohol potencial de l'11.5-12%, el vi resultant té més característiques a frutes fresques i flors. S'agarra despuix, en un alcohol potencial de 12.5-13.5%, els sabors seran molt més intensos i poderosos. A pesar de la seua grossa pell, el raïm necessita ser processar-se en esment per a la vinificaació. El suc de la gros manseng és més obscur que el d'atres raïms blancs, lo que significa que és propensa a produir vins en colors obscurs i dorats en un minínimo contacte en la pell en la maceraació. Si els raïms són prensadas de forma molt ruda o si es deixa als raïms collits estar molt temps en contacte en la pell, el vi resultant serà molt tosco, en un nivell excessiu de taninos i polifenoles. Alguns productors estan experimentant en el vi de raïms botryzadas envellit en barricas de roure. Este vi ha conseguit similituts en el vi de sémillon. Eixe estil és propici per a l'acompanyament en els menjars, sobretot en el fuagrás.[4]

Referències

  1. ↑ Mikel Garaizabal Pildain(2012).«Txakoli from Bizkaia. The journey».Diputació de Bizkaia.Bilbao:Consultat el 16 d'agost de 2016.
  2. ↑ Maison dones Producteurs du Floc de Gascogne, F-32 800 Eauze
  3. ↑ J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" 3ª edició, pg 334 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
  4. ↑ Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 113 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4