El Popular (Perú)
El Popular és un diari de Perú fundat en 1984 i propietat del Grup La República Publicacions. Té edicions regionals en el nort i sur del país. De cort popular, s'ha convertit en un dels líders en els mijos de comunicació en temes relacionats en policials, actualitat i espectàculs.[1]
Història
Va ser fundat el 16 de setembre de 1984 per Gustavo Mohme Llona, Carlos Maraví Gutarra i Guillermo Thorndike, pertanyents al grup empresarial que editava el diari La República. Com el seu nom ho indicava, estava destinat a les classe populars; ademés d'informació, el seu propòsit era brindar cultura i entreteniment.[2] El seu primer titular va ser: «Tornarien latifundis a ex amos», lo que feya també presagiar un interés social.[3] Pero no va tardar en orientar-se cap al sensacionalisme i l'amarillisme.[4]
En 1986 va inaugurar una rotativa Goss Suburban de sis cossos, en capacitat per a 50 000 eixemplars per hora.[5] Originalment, el diari era de tamany berlinés i contava en 16 pàgines. Va constituir una novetat per al periodisme peruà que totes les seues pàgines estigueren impreses a full color, encara que despuix es va llimitar solament a la portada i contraportada, i a les pàgines centrals.[6] Actualment és de format tabloide i conta en 24 pàgines.
El seu primer director va ser Guillermo Thorndike (que simultàneament dirigia La República), pero casi de colp i repent varen ser nomenats com a directors José Olaya Correja i Lorenzo Villanueva.[5]
Va ser Olaya Correja qui va orientar al diari cap a l'estil vulgar i sensacionaliste, escomençant per colocar en la seua portada fotos de vedettes en sugestives poses, estil que en els anys 1990 seria àmpliament explotat pels cridats periòdics chicha.[7] També usufructuó de la crònica roja, exponent fotografies de cadàvers i sanc.[5]
Despuix de tres mesos i mig, Olaya i Villanueva varen renunciar per diferències irreconciliables en Thorndike i els atres membres del directori, i varen crear la seua pròpia empresa periodística, que va ser El Nacional.[7]
En decembre de 1984 va assumir com a nou director el periodiste piurano Owen Castell Hurtado, que va permanéixer en el lloc durant catorze anys i va mantindre l'estil impost per Olaya.[8][5]
Entre els seus redactors i colaboradors varen destacar: Guido Monteverde, César Augusto Dávila, Reynaldo Taronger, César Calvo, Delfina Becerra, Marisa Espinoza, Armant Campos, Ernesto Chávez, Juan de Deu Rojas, Lorenzo Villanueva, Omar Swayne, entre uns atres.[6]
Des de mediats dels anys 2010 s'ha caracterisat pel seu antifujimorisme.[9][10][11]
Seccions
- Espectàculs
- Actualitat
- Deports
- Vida
- Virals
- Educació
- Horòscop
- Món
- Mèxic
- Sexe sentit
- Lo últim
- Promocions
- Archiu
Vore també
Referències
- ↑ Montero López, Victor(2008-12-31).«Anàlisis psicosocial del discurs de la prensa sensacionalista peruana i les actituts dels seus llectors».Revista d'Investigació en Psicologia.11(2): 153–181.ISSN 1609-7475.doi:10.15381/rinvp.v11@i2.3846.Consultat el 2023-11-02.(en es)«El Popular igualment tracta de mostrar-se objectiu i fins a crític, pero associa la conjuntura a la farándula, va donar també àmplia cobertura al tema Bolocco, i promociona als personages de la farándula (“Ningú té un parell com yo. Francis mostra davantera”, “Shirley: Aixina no em creen soc verge”). Va donar gran promoció al tema selecció peruana magnificant-la (“Allà anem Mundial”), va associar notícies faranduleras (“Chiques en guerra de banderes, rotita es pinta bandera peruana en el seu cos”, “Maribel: Tula em va llevar a Chiquito”). [...] El popular va ser majorment considerat de manera negativa, encara que lo més mencionat va ser: bo (13,2%), ademés d'un 16,6% que diu no ho llig. Mentres, els calificatius positius varen ser: Informatiu, amé, normal, sério, amé, entretingut, eloqüent. Sent els varons els que, per llaugera diferència, opinen més negativament que les dònes. Entre els sectors poblacionals masculins els calificatius més positius, pero molt neutralmente (“informatiu”), els va obtindre en Chorrillos i els més negatius en la Vivenda. Entre els sectors poblacionals femenins, veem que obté millors calificatius en Pamplona i el Granda i els calificatius més negatius en Finestreta»
- ↑ Sosaya Saavedra, 2017, p. 22.
- ↑ Gargurevich Regal, 1999, p. 237.
- ↑ Mendoza Michilot, 2017, p. 213.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mendoza Michilot, 2017, p. 214.
- ↑ 6,0 6,1 Sosaya Saavedra, 2017, pp. 22-23.
- ↑ 7,0 7,1 Gargurevich Regal, 1999, pp. 238-239.
- ↑ Sosaya Saavedra, 2017, p. 23.
- ↑ «L'històrica portada de la República despuix de l'autogolpe del 5 d'abril». La República (26 de maig de 2019). Consultat el 24 d'octubre de 2020.
- ↑ «Facebok: fujimorista estan darrere de la censura a pàgina de la República». La República (13 d'octubre de 2015). Consultat el 24 d'octubre de 2020.
- ↑ Sifuentes, Marcs (17 de novembre de 2018). «¿Està chihuán el antifujimorisme?». La República. Consultat el 24 d'octubre de 2020.
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Mendoza Michilot, María (2017). 100 anys de periodisme en el Perú. Plantilla:Sense cursiva (eBook), 1.ª edició, Llima: Fondo Editorial de l'Universitat de Llima. ISBN 9788740406498.
- Sosaya Saavedra, Gerardo (2017). La passió del periodisme deportiu en el Grup La República: Diaris El Popular, Llibere i Revista El Gràfic Perú Plantilla:Sense cursiva, Llima: repositori. bausate. edu. pe. Consultat el 20 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Popular (Perú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.