Anar al contingut

Edifici Roig Vives

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edifici Roig Vives

El edifici Roig Vives és un edifici de vivendes d'Espanya situat en el carrer Xàtiva número 4 de la ciutat de Valéncia es va construir sobre el solar l'antic Convent de Jerusalem, en la llínea que antigament ocupaven les muralles que tancaven el recint històric. El solar ocupa un espai entre amijanadores que adquirix major profunditat prenent en planta baixa part del pati de poma. Es tracta d'un edifici residencial construït en 1944 en proyecte de l'arquitecte Francisco Javier Goerlich.

Descripció

El programa de l'edifici respon a l'ús residencial. Quatre vivendes de gran tamany per planta organisades de forma simètrica respecte a dos caixes d'escala situades en el centre de cada mitat. Les peces principals es disponen en la part recayente al carrer Xàtiva, desenrollant el restant del programa en direcció al pati de poma.

L'elecció està sobradamente justificada, puix este és un eixemple d'arquitectura racionalista valenciana de gran calitat. En independència de l'inteligent organisació de la planta, seguint un esquema clàssic, pero dotant a la mateixa d'una gran rendabilitat i articulació, en la seua frontera trobem una composició doble d'estil art déco valencià, en un eix de simetria central, coronat per un cos en forma de torre escalonada.

Al contrari que en les composicions clàssiques, no es dispon a lo llarc del mateix d'un gran buit central que domine la composició, sino que, pel contrari, és un entrepaño cego el que es dispon en el seu lloc, coronat un cos en forma de torre escalonada, remarcant esta llínea vertical en un clavill. Als dos costats d'esta es disponen dos panys idèntics, en els que són de destacar els seus cossos de miradors rectangulars i els seus balcons de planta redonejada.

Elements característics del moviment Déco són utilisats per Goerlich com a recursos compositius en gran mestrage, com els ranurados en les jambes de les finestres o en els ràfols volats d'escassa vora. També es manifesta esta tendència en la partició de les fenestracions, i en la proporció dels buits, a on la verticalitat domina sempre.

És també interessant destacar els detalls en la decoració del vestíbul, a on els guinys art déco són constants. Marbres blancs i negres són combinats en el peldañeado de l'escala i en els zócalos dels panys verticals.

Referències

  • VV. AA. ( Juan Cano Forrat ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs