Anar al contingut

Cuneo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cúneo (en piamontés Coni) és un comune i ciutat d'Itàlia de la regió de Piemont. Capital de la provincia homónima, conta en una població de 56 072 habitants. Està ubicada als peus dels Alpes Marítimos, en les rodalies del riu Stura di Demonte i el torrente Gesso.

Història

Va ser fundada en 1198. Des de 1382, la ciutat va formar part del Condado de Saboya, que la va convertir en una de les seues principals fortalees. Va resistir un sege suizo en 1515, i seges francesos en 1542, 1557, 1691 i 1744.

En 1639, durant la guerra civil piamontesa, les tropes espanyoles varen ocupar la ciutat fins a la seua recuperació per Enrique de Lorena, conde de Harcourt, en 1641.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 22 731 23 453 24 746 26 879 29 421 31 741 35 522 35 321 39 867 46 065 54 544 55 875 55 794 52 334 55 013
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Ciutats agermanades

Cuneo està hermanada en les següents ciutats:[1]

Personas notables

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Cuneo.


Referències

  1. ↑ «Ciudades Hermanadas - Cuneo». Archivat des de l'original, el 2023-01-26. Consultat el 2024-07-18.