Anar al contingut

Coronilla juncea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
coronilla de fulls fins (Coronilla juncea)

La coronilla de fulls fins (Coronilla juncea) és un arbust de la família de les fabàcees.


Descripció

Arbusto de fins a 2 m. Tallos verts, de fàcil aplastamiento, en entrenudos llarcs. Fulles caedizas, en raquis foliáceo, imparipinnadas, en 2-3 parells de foliolos. Les flors s'agrupen en número de 2 a 6, grogues, sostinguda el grup de flors per pedúnculs més llarcs que els fulls. Frut llegum en #constricció poc marcades. Florix en primavera i estiu.[1] El seu nom científic ve a significar "coronilla juncal" (del llatí iuncus: junc), pels seus brots gráciles i nuets que varen motivar que Jean Bauhin (1541-1612) la denominara en atres temps Colutea caule genistae fungoso (espantalobos de brot esponjoso com de genista).[2]

Hàbitat

Sobre sols pedregosos i arenencs. Sobre xares seques i solejats, principalment en terrenys calizos, des del nivell de la mar fins a uns 800 m d'altitut

Distribució

En gran part del Mediterràneu sobretot en la zona occidental. En l'est centre i sur de la península ibèrica, ademés d'en les Illes Balears (Mallorca i Menorca).

Taxonomia

Coronilla juncea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 742. 1753.[3][4]

Etimologia

Coronilla: gènero de les Leguminoses establit per Tournefort i revalidat per Linneo; el nom es prenia de Lobelius, qui a la seua volta es va inspirar en el nom vulgar espanyol, segons Carolus Clusius, de la C. minima subsp. lotoides (Koch) Nyman (C. clusii auct., Leguminosas), “Coronilla del Rei” –esp. coronilla f. = diminutivo de corona–. S'aludix a la forma de l'inflorescència.[5]

juncea: epítet latino que significa "com un junc", perque pert el full quan aplega la calor i només queden els brots i recorda als juncs.[6]

Citologia

Número de cromosomes de Coronilla juncea (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=12[7]

Nom comuns

  • Castellà: coletuy, coronilla, coronilla de full fi, coronilla de fulls, ginestera, llentilla de Portugal.[8]

Referències

  1. ↑ Coca Pérez, M. (2001). Arbres, arbusts i mates del Parc Natural Els Alcornocales, 2ª edició, Jerez:Orni Tour. ISBN 84-607-3494-3.
  2. ↑ López González, Ginés A. (2007). Guia dels arbres i arbusts de la península ibèrica i Balears, 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
  3. ↑ «Coronilla juncea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
  4. ↑ Coronilla juncea en PlantList
  5. ↑ En Flora Vascular
  6. ↑ En Epítets Botànics
  7. ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 630-642. Díaz Lifante, Z. (1990) Lagascalia 16(2): 328-333
  8. ↑ «Coronilla juncea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 19 de maig de 2013.

Enllaços externs