Anar al contingut

Comunitats de la zona intermareal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les comunitats de la zona intermareal comprenen a una àmplia varietat d'animals i vegetals que s'han desenrollat en la zona compresa entre la llínea de bajamar i la llínea de pleamar, de manera que periodicaament queden expostes a l'aire i a l'aigua, encara que també es consideren en esta definició aquelles espècies i comunitats que habiten en pozones o piletas naturals que permaneixen inundades durant la bajamar. Els hàbitats de la zona intermareal es caracterisen per tindre substrats de sol durs o blans.[1] Les comunitats intermareales de roques es desenrollen en costes rocoses tals com en promotorios, plages de grans pedruzcos, o rompeolas creats per l'home. El seu grau d'exposició es pot calcular per mig de l'escala Ballantine.[2][3] Els hàbitats caracterisats per sols de sediment blans tals com a plages d'arena, i chapulls intermareales (per eixemple, planicies de fanc, i pantans salobres). Estos hàbitats es diferencien en els seus nivells de factors ambientals abióticos, o no vius. Les costes rocoses tendixen a tindre una major acció de les ones, lo que requerix d'adaptacions per a permetre que els seus habitants es fixen en força a les roques. Els hàbitats en sols blans per lo general estan protegits de les ones grans pero tendixen a tindre majors variacions en els seus nivells de salinitat. Els mateixos ademés posseïxen una tercera variable, profunditat, sobre la seua habitabilitat, per lo que molts habitants de sediment blans estan adaptats per a enterrar-se en el sol.[4][5][6]

Les comunitats de la zona intermareal són de les comunitats marines més riques i millor estudiades. Si be la zona és angosta la seua influència es veu potenciada per la gran cantitat i varietat d'organismes que viuen en ella. S'estima que la biomassa total en 1 m² en la llínea de bajamar és per lo manco 10 voltes més alta que la d'un àrea equivalent a una profunditat de 200 m baix la mar, i més de 1000 voltes superior a la biomassa que es troba en els abismes marins.

Els organismes que habiten les comunitats de la zona intermareal, deuen afrontar una série de desafius, tals com: disecado (pèrdua d'aigua), canvis de temperatura (a voltes extrems), canvis de salinitat (a voltes extrems), interrupció de la seua alimentació, acció de les ones i les marees, disponibilitat d'oxigen i aument de CO2, llimitacions d'espai.

Referències

  1. ↑ Dugan, Jenifer E.; Hubbard, David M.; Quigley, Brenna J. (2013). "Beyond beach width: Steps toward identifying and integrating ecological envelopes with geomorphic features and datums for sandy beach ecosystems". Geomorphology. 199: 95–105
  2. ↑ Ballantine, W.J. (1961). "A Biologically-defined Exposure Scale for the Comparative Description of Rocky Shores". Field Studies Journal. 1 (3).
  3. ↑ Dethier MN. Classifying marine and estuarine natural communities: an alternative to the Cowardin system. Natural Areas Journal 1992;12:90–100
  4. ↑ Mapping intertidal habitats and an evaluation oftheir conservation status in Queensland, Austràlia Simon A. Banksa,b,*, Greg A. Skilletera. Ocean & Coastal Management 45 (2002) 485–509
  5. ↑ Kelleher G, Bleakley C, Wells SC. A global representative system ofmarine protected areas: Antarctic, Artic, Mediterranean, Northwest Atlantic and Baltic. Washington, DC: The International Bank for Reconstruction/The World Bank, 1995.
  6. ↑ Lewis, J. R.: The ecology of Rocky Shores. London: English Universities Press 1964


Referències