Animus iocandi

Animus iocandi (també animus jocandi, o animus iocandi gratiae) és una locució llatina que significa en espanyol "ànim de broma", "en intenció jocosa".

És usat per la jurisprudència penal com un eximente de culpabilitat en el delicte d'injúries.

Es pronuncia [ 'a. ni. mus ˈjɔ. kan. vaig donar ]

La locució està composta pel sustantiu masculí animus -i (en espanyol: "intenció", "propòsit") i el verp iocor (en espanyol: "chancejar" quan és transitiu i "dir en broma" quan és intransitiu) de la primera conjugació, en gerundi genitiu.

S'opon a animus iniuriandi (ànim d'injuriar, de danyar).

Usos

• En Dret Penal, la jurisprudència espanyola requerix que, en el delicte d'injúrias del art. 208 del Còdic Penal, l'autor tinga "consciència del caràcter injurioso de l'acció o expressió i, pese a això, tinga voluntat de realisar-la." Esta voluntat (intenció específica d'injuriar) seria el animus iniurandi requerit pel tipo subjectiu. Per tant, si es poder demostrar en les circumstàncies (personals, anímiques, fàctiques i culturals) que rodegen al fet que l'autor mai va tindre tal intenció injuriosa, sino al contrari, que la seua intenció va ser sempre i en tot moment iocandi, açò és, sense ànim d'injuriar, sino de chancejar, criticar, narrar, etc, llavors no estaríem davant un delicte d'injúries per l'absència del tipo subjectiu, encara que l'acció haver segut objectivament injuriosa.

La tesis contrària -minoritària- la defén Quintero Olivares, per a qui l'artícul 208 del CP en cap moment establix la necessitat d'un element subjectiu de l'injust, sino que la jurisprudència espanyola actual seguix l'inèrcia de l'antic Còdic Penal de 1973, l'artícul del qual 457 (del CP de 1973) sí exigia un element subjectiu de l'injust, en usar l'expressió "en deshonra, descrèdit o menyspree" (base llingüística sobre la que la jurisprudència va crear l'exigència del ánimus iniurandi) expressions que no trobem en el vigent CP de 1995, ni estes ni atres similars que poder sustentar la mateixa exigència.

• En canvi, en Dret Civil -en sèu de dret a l'honor, a l'intimitat personal i familiar i a la pròpia image- el animus iocandi és irrellevant: Lo decisiu en les intromissions illegítimes tipificades en la Llei Orgànica 1/82, no és tant l'ànim o l'intenció de l'agent, sino que la seua conducta (siga dolosa o només imprudent) cause o no un dany en el dret fonamental protegit que no es justifique per l'eixercici llegítim d'un atre dret.

• En Dret Romà, l'injúria es configura en el dolo, excloent-se culpabilitat si l'autor havia realisat el fet en ànim de chancejar.

Eixemples

• Cas de les "caricatures de Mahoma" en França, a on Mahoma eixia representat en una bomba en el cap a modo de turbant: el Tribunal Correccional de París va absoldre als responsables de la revista satírica Charlie Hebdo, en el cas plantejat per organisacions islamistes, argumentant que "mai va haver intenció de ferir a ningú", sino que la publicació de les vinyetes es va fer en animus iocandi i, en conseqüència, es va apreciar eximente de culpabilitat.
• Case Pare Dumenge, creat pel streamer peruà Juan Alejandro Solórzano, que es vares vore en un alzacuello. Advocats consultats per un mig local varen senyalar que el personage no actua com un sacerdot, sino com una paròdia d'est.
• Durant la retransmissió en directe de les Campanades de fin d'any de 2024 (a 2025) en la televisió pública Televisió Espanyola, la copresentadora de les mateixes, la humorista espanyola Lalachús, va mostrar una estampita en una image de Jesucristo modificada en el cap d'una vaca, sent esta vaca mascota d'un show espanyol que la mencionada actriu volia recuperar (El Grand Prix de l'estiu) -i que posteriorment acabaria copresentando-, causant un profunt malestar en les rets socials i propiciant una demanda judicial per part de l'associació conservadora Fes-te sentir el mateix dia 1 de giner. Finalment, a mitan de 2025 dita demanda va ser desestimada sense conseqüències per a la jove intérpret en considerar que dita image va ser mostrada en el seu intent de desenrollar el seu treball com a humoriste i en un context festiu i desenfadat, pero va obrir un debat social en Espanya sobre els llímits de l'humor i de la llibertat d'expressió.

Vore també

• Locucions llatines