Anar al contingut

Acossament en grup

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El acossament en grup organisat o acossament de colles (gang stalking) és una modalitat delictiva a on individus estan sent seguits i acossats per un gran número de persones o, de fet, ho estan per a eixercir un abús sicològic.[1] El terme està associat en el "individu objectiu" (Targeted Individual) comunitat virtual formada per persones en idees afins que afirmen que les seues vides són pertorbades per grups organisats que intenten causar-los dany.[2][3] Per un atre costat, cal destacar que, en determinats casos, és plausible supondre que una acció d'acossament podria ser implementada contra un individu per varis subjectes, a sovint compartint un únic interés.[4][5] També és considerat com una teoria de la conspiració.[6] Ademés, el fenomen efectivament existix[7] en un context dictatorial amprant una policia secreta[8] usant la guerra sicològica. Les acusacions d'acossament electrònic es denominen Acossament Electrònic Organisat.

Terminologia

El concepte d'aguaite va sorgir en la década de 1980 despuix d'una major equitat jurídica per a les dònes i l'enjuïciament de violència domèstica. Generalment, l'aguaite té un sol perpetrador, que a voltes pot reclutar a uns atres per a que actuen indirectament en el seu nom, generalment sense donar-se conte. A principis de la década de 2000, el terme "acossament de colles" es va popularisar per a descriure una experiència diferent d'acossament repetit que, en canvi, prové de vàries persones que s'organisen entorn a un propòsit compartit, sense una sola persona responsable.[9]


Segons el criminólogo Nicolas Desurmont, si la vigilància s'oculta en una situació d'investigació, no deu considerar-se acossament, si l'aguaite és ostentoso i utilisa tècniques de sorpresa i persecució, 'intimidacions molt variades, pot considerar-se com a acossament.[10] Ademés, l'acossament organizacional s'està assimilant psiquiátricament parlant del deliri de persecució, les autoritats policials a sovint ho obliden.[11] La vigilància ostentosa està associada en la vigilància política en un objectiu de linchament.[8]

Acossament Electrònic Organisat

Artícul principal → Acossament Electrònic Organisat.

Alguns que creuen que són víctimes informen que creuen que la motivació de l'acossament de les colles és pertorbar cada aspecte de les seues vides.[2] Es descriu que les activitats involucrades inclouen acossament electrònic, l'ús de "armes psicotrónicas", armes d'energia dirigides, ciberacoso, sugerència hipnòtica transmeses a través d'un software i dispositius electrònics i atres supostes tècniques de control mental. Estos han segut informats per observadors externs com a eixemples de sistemes de creències en lloc d'informes de fenomens objectius.[12]

Comunitats en llínea

Un artícul de 2016 en The New York Times va estimar que més de 10.000 persones participaven en comunitats en llínea "organisades entorn a la convicció de que els seus membres són víctimes d'una conspiració en expansió per a acossar a mils de nortamericans comuns i corrents en armes i eixèrcits de control mental". dels cridats acosadores de colles".[2] L'artícul va identificar un artícul de 2015 de Sheridan i James titulat "Queixes d'acossament grupal ('acossament de colles'): un estudi exploratori de la seua naturalea i impacte en denunciants" com l'únic estudi científic del tema en eixe moment.[13]


Centenars d'estes comunitats existixen en llínea.[14] Els informes noticiosos han descrit cóm grups d'usuaris d'Internet han cooperat per a intercanviar teories de conspiració detallades que involucren l'acossament de colles.[2] Kershaw & Weinberger diu que "els llocs web que amplifiquen els informes sobre control mental i acossament grupal" són "una comunitat extrema que pot fomentar el pensament delirant" i representar "un costat obscur de les rets socials. Poden reforçar el pensament problemàtic dels malalts mentals i impedir el tractament".[15][16] Un estudi de 2020 va establir un marc per a classificar i examinar el fenomen de les persones en l'experiència subjectiva de ser acossades per colles. L'estudi va confirmar les seqüeles "greus" posteriors de la seua experiència i va recomanar realisar més investigacions.[9]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Lustig, A; Brookes, G; Hunt, D(5 de març de 2021).«Linguistic Analysis of Online Communication About a Novell Persecutory Belief System (Gangstalking): Mixed Methods Study.».Journal of Medical Internet Research.23(3): e25722.doi:10.2196/25722.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mcphate, Mike. «Estats Units de paranoia: veuen bandes de acosadores», The New York Times(New York City), 10 de juny de 2016. Consultat el 2016-08-20.
  3. ↑ Flatley, Joseph (2 de febrer de 2017). «Deliris paranoicos en l'estat policial». L'esquema.
  4. ↑ https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7980115
  5. ↑ McPhate, Mike. «Estats Units de la paranoia: veuen bandes de acosadores», The New York Times, 2016-06-10. Consultat el 2022-06-30 (en en-us).
  6. ↑ «Gang Stalking: Conspiracy, Delusion, and Shared Belief | Psychology Today» (en en-us). www.psychologytoday.com. Consultat el 2026-01-20.
  7. ↑ Geocriminología en el context de l'acossament de bandes, Nicolas Desurmont, 2009, p.11. En Revista Electrònica Internacional de Ciència Penal, Artícul 1, número 3, (2009), https://www.ehu.es/inecs, ISSN 1988-7949
  8. ↑ 8,0 8,1 Geocriminología en el context de l'acossament de colles, Nicolas Desurmont, 2009, p.16. En Revista Electrònica Internacional de Ciència Penal, Artícul 1, número 3, (2009), https://www.ehu.es/inecs, ISSN 1988-7949
  9. ↑ 9,0 9,1 Sheridan, L; James, DV; Roth, J(6 d'abril de 2020).«La fenomenologia de l'acossament grupal ('acossament en grup'): un anàlisis de contingut d'experiències subjectives.».Revista Internacional d'Investigació Ambiental i Salut Pública.17(7): 2506.doi:10.3390/ijerph17072506.
  10. ↑ Geocriminología en el context de l'acossament de colles, Nicolas Desurmont, 2009, p.11. En Revista Electrònica Internacional de Ciència Penal, Artícul 1, número 3, (2009), https://www.ehu.es/inecs, ISSN 1988-7949
  11. ↑ Geocriminología en el context de l'acossament de les colles, Nicolas Desurmont, 2009, p.10. En Revista Electrònica Internacional de Ciència Penal, Artícul 1, número 3, (2009), https://www.ehu.es/inecs, ISSN 1988-7949
  12. ↑ Kiberd, Roisin (22 de juliol de 2016). «El món de malensomi en llínea del 'aguaite de colles'» (en en-us). Motherboard. Vice Mija. Archivat des de l'original, el 22 de juliol de 2016. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  13. ↑ Sheridan, Lorraine P.; James, David V.(3 de setembre de 2015).«Complaints of group-stalking ('gang-stalking'): an exploratory study of their nature and impact on complainants».The Journal of Forensic Psychiatry & Psychology.26(5): 601-623.doi:10.1080/14789949.2015.1054857.
  14. ↑ Tait, Amelia (7 d'agost de 2020). «"¿M'estic tornant loca o m'estan acossant?" Dins de l'inquietant món en llínea de l'acossament en grup» (en en). MIT Technology Review.
  15. ↑ Kershaw, Sarah. «Compartint els seus dimonis en la Web», The New York Times, 12 de novembre de 2008. Consultat el 1 d'agost de 2010.
  16. ↑ Weinberger, Sharon. «Mind Games», The Washington Post, Nash Holdings LLC(Washington DC), 14 de giner de 2007. Consultat el 2010-08-01.

Vore també