Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Propietats de l'enllaç químic" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Energia d'enllaç
  …] total promig que es desprendria per la formació d'un [[mol]] de [[Enllaç químic|enllaços químics]], a partir dels seus fragments constituents (tots en es <ref>[http://books.google.es/books?id=QM-Gj2K2ZKYC&pg=PA395&dq=Energ%C3%ADa+de+enlace+es&hl=es&sa=X&ei=lNeJT6akH5O2hAfR6bDpCQ&ved=0CEEQ6AEwAjgU#v=onepage&
  2 kB (334 paraules) - 13:37 26 maig 2021
• Llongitut d'enllaç
  …en el temps entre els núcleus de dos [[àtom]]s units per mig d'un [[enllaç químic]] en una [[molècula]]. Sobre l'atre factor, la llongitut de l'enllaç és aproximadament igual a la suma dels radis covalents dels àto
  2 kB (380 paraules) - 18:31 1 oct 2024
• Orde d'enllaç
  …ixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1. …e la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].
  2 kB (331 paraules) - 20:20 3 jun 2022
• Reacció química
  …locar-la en una llama es convertix en [[òxit de magnesi]], com un eixemple de reacció induïda. A la representació simbòlica de cadascuna de les reaccions se li denomina [[equació química]].
  2 kB (248 paraules) - 18:03 28 ago 2023
• Taula periòdica dels elements
  …buix els distints [[Element químic|elements químics]] conforme a les seues propietats i característiques; la seua funció principal és establir un orde especí …yer]], treballant per separat, portà a terme un ordenament a partir de les propietats físiques dels [[àtom]]s.<ref>Therald Moeller. (1981). ''Química inorgán
  1 kB (167 paraules) - 07:57 18 jun 2024
• Teoria de l'enllaç de valència
  …xplica la naturalea d'un [[enllaç químic]] en una [[molècula]], en térmens de les [[valència atòmica|valències atòmiques]].<ref>Murrel, JN, Kettle, S …es, segons està definit per la [[regla de l'octet]]. La teoria de l'enllaç de valència està propencament relacionada en la [[teoria dels orbitals molec
  6 kB (1021 paraules) - 16:16 7 maig 2024
• Material
  …més substàncies, en lo que es conseguix un material que té les propietats de dos elements. Per eixemple: el formigó armat. El [[formigó]] és molt res * En [[ciència]], un material és qualsevol conglomerat de [[matèria]] o [[massa]].
  2 kB (281 paraules) - 01:09 11 jul 2018
• Regla de l'octet
  …ant del tipo d'[[enllaç químic|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].
  5 kB (842 paraules) - 13:01 26 maig 2021
• Enllaç metàlic
  …ue manté units els [[àtom]]s (unió entre núcleus atòmics i els [[electrons de valència]], que es junten al voltant d'estos com un núvol) dels [[metal]] …línees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada
  7 kB (1114 paraules) - 16:41 28 ago 2023
• Partícules subatòmiques
  …ent químic]]. Poden formar part dels [[àtoms]], que sí que conserven estes propietats. …ment lligada al concepte històric d'[[àtom]]. Segons la definició original de [[Demòcrit]] un àtom era indivisible, per tant era impossible que existir
  1 kB (189 paraules) - 12:52 27 oct 2024
• Propietat física
  …transformacions i la seua evolució temporal entre estats instantàneus. Les propietats físiques a voltes es denominen [[observable]]s (especialment en [[mecànic …stra no interaccionen entre sí en un determinat procés físic o químic. Les propietats també poden ser classificades respecte a la seua distribució geomètrica
  4 kB (579 paraules) - 11:55 16 set 2024
• Gerold Karl Schwarzenbach
  …[[Suïssa]] - † [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]]. …ciat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en l'any [[1973]].
  956 bytes (141 paraules) - 15:02 19 oct 2024
• Forces de Van der Waals
  …|fardachos gecko]] poden adherir-se a les parets i sostres, per les forces de Van der Waals.]] …àlic]] i [[Enllaç_covalent#Tipos_de_substàncies_covalents|enllaç covalent de tipo reticular]]) o a l'[[interacció electrostàtica]] d'[[ió]]ns en uns
  7 kB (1129 paraules) - 12:24 18 ago 2024
• València
  [[File:Valence diagram for 45 elements.svg|thumb|300px|Agrupació de valències químiques]] …ectrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]].
  9 kB (1504 paraules) - 18:20 5 oct 2024
• Geometria molecular
  [[Archiu:Water molecule dimensions.svg|thumb|Geometria de la [[aigua|molècula d'aigua]].]] …Actualment, el principal model [[Teoria de Repulsió de Parells d'Electrons de Valéncia]] (TRPEV), empleada internacionalment pel seu gran predictibilita
  13 kB (2021 paraules) - 16:28 1 dec 2021
• Arma química
  …s químiques''' són [[armes]] que utilisen les [[verí|propietats tòxiques]] de [[substància química|substàncies químiques]] per a matar, ferir o incap …evol substància química tòxica, sense importar el seu orige, en l'excepció de que siguen utilisats en propòsits permesos.
  2 kB (246 paraules) - 03:05 30 nov 2021
• Anàlisis quantitatiu (química)
  En química es coneix com a '''anàlisis quantitatiu''' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentraci …abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.
  4 kB (606 paraules) - 18:37 22 jun 2023
• Molècula
  [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N₂]] …st. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic.
  3 kB (395 paraules) - 18:32 5 oct 2024
• Mineral
  [[Archiu:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carbono]] pur. ]] …s dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
  6 kB (925 paraules) - 16:39 2 oct 2024
• Enllaç iònic
  …humb|El [[flúor]] y el [[liti]] unint-se iónicament per a formar [[fluorur de liti]].]] [[File:NaF.gif|thumb|Enllaç iònic del fluorur de sodi.]]
  10 kB (1777 paraules) - 16:00 1 dec 2021

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).