Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Arquitectura d'Hongria del sigle X" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …rial]] de [[Hongria]] (construïda en l'any [[996]]), declarada com un lloc del [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Per a la [[Unesco]] «mostra de manera excepc …an aplegat prestigiosos visitants com el primer rei d'Hongria, [[Esteban I d'Hongria|Esteban I]] ([[1000]]-[[1038]]) o el [[Papa]] [[Joan Pau II]] i el [[Dalai1 kB (150 paraules) - 17:41 2 maig 2020
- …cip [[Árpád]], lo que la fa una de les obres arquitectòniques més antigues del país. L'iglésia es troba en la localitat d'Egregy, prop de la ciutat de H L'estructura posseïx una sola torre i és de dimensions modestes lo que indica que estava conceb1 kB (202 paraules) - 12:13 31 oct 2024
- …sburg.png|thumb|Aspecte del castell entre els [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]].]] El '''castell de Bratislava''' se situa en el centre històric de la ciutat del [[Bratislava|mateix nom]], la capital d'[[Eslovàquia]].1 kB (182 paraules) - 00:19 29 nov 2018
- …([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es troba situada en l'extrem nort-occidental del núcleu de Regalls i va estar dedicada als Sants [[Acisclo]] i [[Victoria ( …[[Hipogeu|hipógeas]] de Valderredible, que es pot situar entorn al [[sigle X]].1 kB (211 paraules) - 19:26 13 abr 2020
- …ivert''' està situat en el municipi d'[[Alcalà de Chivert]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. …restants d'un vell poblat morisc. Fon remodelat pels [[Templaris]] en el [[sigle XII]].758 bytes (106 paraules) - 12:06 31 ago 2024
- …ormes d'arquitectura migeval construïda entre els [[Sigle X|sigles X]] i [[Sigle XIII|XIII]]. …edres, que configura un recint de 4 x 10 metros aproximadament. La fàbrica del conjunt és de mamposteria.2 kB (319 paraules) - 09:47 29 maig 2020
- |cronologia = sigles X-XI …ol de la [[regió del Piemont]] en [[Itàlia]]. Reestructurat, està a càrrec del conte dels pares [[Institut de la Caridad|rosminians]].1 kB (195 paraules) - 10:15 29 jun 2023
- [[Archiu:Ciudad Real - Catedral de Nuestra Señora del Prado 1.jpg|190px|right]] …rocs. L'últim que es va construir va ser l'actual torre, a principis del [[sigle XIX]].2 kB (306 paraules) - 16:17 26 jun 2024
- …ent, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al sigle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baix …ionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].5 kB (720 paraules) - 09:12 18 set 2015
- …en [[Espanya]]. És un edifici d'estil [[Arquitectura barroca|barroc]] i [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]]. Es va començar a construir en l'any [[1722]] i …[sigle XVI]] sobre l'antiga catedral gòtica manada construir per [[Alfonso X El Sabi]], i que hui complix les funcions d'[[iglésia parroquial]].2 kB (259 paraules) - 14:25 8 oct 2016
- …les afores de [[Sofia]] ([[Bulgària]]), en el barri de [[Boyana]], al peu del massiç de [[Vitosha]]. …va afegir l'ala central. L'iglésia es va completar en l'ala oest a mitan [[sigle XIX]].2 kB (268 paraules) - 19:59 25 nov 2024
- …ell-fortalea de Fregenal''' fon encomanat a la [[Orde del Temple]] en el [[sigle XIII]], data en la que apareixen les primeres referències documentades sob …rde del Temple]], quedant integrada en l'important [[encomana]] [[Valencia del Ventoso]] i [[Jerez dels Cavallers]]. Esta encomana junt en la de Capella…1 kB (218 paraules) - 08:16 7 jun 2024
- …e va estar en possessió dels frares de la [[Companyia de Jesús]] des del [[sigle XVI]]. …XVII]] els pirates [[Berberescs]] solien atacar a les poblacions costeres del mediterràneu, els [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] varen haver de protegi2 kB (387 paraules) - 11:45 19 set 2024
- …ue data de l'any [[962]] en la seua part més antiga i la més moderna del [[sigle XVIII]]. …er tres [[pont]]s que ho creuen, dos en l'extrem nort i un en l'extrem sur del canal. Este fos es caracterisa per ser navegable per a chicotetes embarcaci1 kB (192 paraules) - 10:52 8 oct 2024
- …una interpretació pròpia de l'[[Art clàssic]], en particular en la seua [[Arquitectura de l'Antiga Rom|vertent arquitectònica]], que es considerava model perfect …]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i4 kB (562 paraules) - 12:49 18 dec 2024
- …ssà a mans dels [[Almohade|almohades]] fins a la conquista cristiana del [[sigle XIII]] per [[Jaume I]] l'any [[1241]]. Onda mantingué la població àrap f …ts batalles en temps de les guerres Carlistes, sent arrasat per les tropes del general Cabrera.4 kB (588 paraules) - 19:02 17 gin 2024
- …30-Oviedo Santa Maria del Naranco.jpg|thumb|250px|Iglésia de [[Santa María del Naranco]]]] …a finals del [[sigle VIII]]. Va ser vigent fins el començament del [[sigle X]], quan es va adoptar l'[[art romànic]] provinent de [[França]].2 kB (260 paraules) - 19:21 20 feb 2018
- '''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX|XIX]] - [[sigle XX|XX]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que treba …82]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribuci4 kB (563 paraules) - 11:42 8 dec 2024
- …]], en la [[província de Castelló]], és una fortalea musulmana del [[sigle X]], construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domi …ra entre els estats de [[Taifa|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia ai3 kB (440 paraules) - 22:32 28 ago 2023
- '''Medina Azahara''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Córdova]], situada en la [[Comarca de Córdova]], en …nt va ser una ciutat palatina o áulica que va manar edificar en el [[sigle X]] el primer [[califa]] de Córdova, Abderramán III, a uns 8 km a les afore2 kB (314 paraules) - 19:24 8 oct 2023
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).