Riola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:19 12 nov 2024 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut de Riola
Riola i el riu Xuquer

Riola és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la marge dreta del riu Xúquer. El relleu el forma una perfecta plana d'orige aluvial, plena de sediments quaternaris de l'Holocé. El seu únic accident geogràfic és el Xúquer, riu que discorre per la part septentrional i les aigües servixen per al rec de la seua horta i arrossars.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat prenent la V-31 i despuix la N-332 per enllaçar en la CV-505.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Riola llimita en les següents localitats: Corbera, Fortaleny, Polinyà i Sueca.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Alfredo Chofre Tomás PCE
1983 - 1987 Alfredo Chofre Tomás PCE
1987 - 1991 Antonio García Gascó PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antonio García Gascó PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Gómis Lli EUPV
1999 - 2003 Juan Pascual Gascó EUPV
2003 - 2007 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE
2007 - 2011 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE
2011 - 2015 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE
2015 - 2019 Judith Capellino Ventura EUPV
2019 - 2023 Judith Capellino Ventura EUPV
2023 Judith Capellino Ventura EUPV

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.793 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2022
1.691 1.631 1.642 1.600 1.584 1.609 1.638 1.706 1.734 1.824 1.875 1.793

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius de tarongers), la major part dels veïns de Riola han segut tradicionalment asalariats del camp, encara que hui en dia la gran majoria estan en el sector servicis (construcció, hostaleria, indústria).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera    Almussafes    Benicull    Corbera    Cullera    Favara    Fortaleny    Llaurí    Polinyà    Riola    Sollana    Sueca